Avui quan he arribat a classe m'ha impactat molt el fet que l'Anna ens ha rebut amb música i mai ho havien fet abans. El motiu de la música és que rendim el doble, és a dir, el nostre cerebel està format per dos hemisferis (hemisferi nord i sud), un d'ells està destinat a percebre les emocions i els sentits i l'altre majoritàriament es concentra en pensar, i realitzar les funcions, potser, més complexes. Quan nosaltres pensem deixem l'altre part del cerebel sense funcionar mentre que si escoltem música fem servir els dos, per tant, ens ajuda (la majoria de vegades) a aconseguir més resultats. A més també ens ha deixat decidir de quina forma volíem distribuir la classe per tal de crear un bon ambient i hem posat les cadires en un semicercle per tal de veure'ns totes les cares.
La classe d'avui per a mi ha sigut una mica de recordar, és a dir, tornar enrere i fer un bolt per la meva infantesa ja que l'Anna ens ha demanat que fèssim una redacció sobre un primer dia de classe independentement de si era de l'etapa d'infantil, la primrària, la E.S.O, el batxillerat o l'entrada a la Universitat no fa ni cinc mesos.
Una vegada hem escrit les redaccions, l'Anna les ha recollit i ens ha preguntat que què fèiem amb elles i ens ha donat l'ocasió de decidir nosaltres mateixes quina activitat portaríem a terme amb la redacció, i hem optat per repartir-nos-les barrjeades, és a dir, que a cadascú li toqués la diferent a la seva, i que les llegim per nosaltres mateixos. Després hem explicat a la resta de la classe què ens havia impactat de la redacció i llegíem un tros de la redacció.
En aquesta redacció han sortit diverses coses de tots nosaltres com: nervis; pors; excitació per conéixer gent nova; por de conèixer gent nova; tranquilitat; noves experiències al canviar d'escola, d'etapa; i sobretot coses que bones o dolentes han quedat marcades dins nostre.
Una de les coses que més gràcia ens ha fet ha sigut que la Crstina Valdés ha explicar que el seu primer dia de P-4 hi va haver un nen que es va posar a plorar i la professora li va dir que es posés davant de les plantes a plorar.
Creiem que la fi d'aquesta redacció i de les reaccions que hem tingut explicant la nostra experiència ens farà pensar en com es poden sentir els nens el seu primer dia de classe i quines coses ens agradaria que ens haguéssin pasat a nosaltres mateixes. I per tant, aquest exercici ens ajuda a pensar en tècniques que podem portar a terme per tal que els nens no es sentin malament quan arribin el primer dia a classe.
María.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada