Segona co-tutoria amb les mestres

Avui hem tingut la co-tutoria amb les mestres de les escoles. Les representants de la nostra classe han sigut l'Anna i la Cristina Porçel i han fet arribar a les mestres les nostres idees i propostes per millorar.
La resta de les classes també han fet les seves aportacions encara que totes eren una mica similars perquè eren coses que ens interessaven de totes les escoles.

Com vaig escriure ahir en les co-tutories de classe va sortir molt el tema dels infants amb necessitats especials i és que és un tema de vital importància i pensem que és convenient tractar.
Una de les preguntes que va formular la nostra classe era quins eren els límits per esbrinar i saber quanta ajuda necessitava un nen amb necessitats especials. La resposta que hem obtingut ha sigut que l'equip de mestres i l'EAP estudien cada cas mirant les activitats que es portaran a terme i les hores que necessitarà d'ajuda aquest nen al llarg del curs. Pot ser que durant el curs aquestes necessitats vagin variant amb la possibilitat de no necessitar tantes ajudes i tantes hores o, pel contrari, necessitar més atenció.

També ha tingut importància el tema de les colònies i és que volíem saber com escollien la casa de colònies i els mestres que hi anaven amb els nens. La seva resposta ha estat que és molt difícil accedir a la reserva de segons quines classes de colònies degut al nombre d'alumnes que hi van. Una mestra del Baró de Viver ens ha explicat també que a més de trobar casa de colònies un dels factors a tenir en compte en aquests temps és l'economia, ja que hi ha escoles en què les famílies dels nens pertanyen a un estatus social més aviat baix i han de facilitar-los les condicions perquè els nens puguin assistir. Però ens ha remarcat que hi ha molts mètodes aplicables perquè aquestes famílies puguin portar els nens de colònies, com per exemple parlar amb els encarregats de les cases de colònies i utilitzar recursos tan simples com compartir les cases i els autocars amb altres escoles perquè el preu sigui més econòmic i assequible.

Un altre aspecte que m'agradaria destacar sobre la co-tutoria d'avui és la visió que tenen els nens de les escoles obre nosaltres, perquè sabem (més o menys) què els suposa a les mestres tenir-nos a les seves escoles (reben ajuda, estan encantades de que les puguem ajudar...), però no sabem què és el que pensen directament els nens. Llavors, una per una, les mestres, ens han anat dient com ens coneixen els nens a l'aula i han arribat a la conclusió de que som les nenes de la Universitat. Realment m'ha fet molta gràcia aquesta expressió que han utilitzat.

Està resultant ser una gran experiència, perquè tal i com han comentat les companyes durant la presentació els nens ens fan sentir com una mestra més quan estem amb ells a la classe. Si tenen algun dubte o necessiten ajuda no només ho demanen a la mestra, sinó que també tenen en compte la nostra presència allà.

Temes com la importància i transcendència dels tallers i els espais, així com la importància de la relació família-escola també els hem tractat, però penso que els que he comentat més profundament són els aspectes que han regnat durant tota la sessió.

Estic desitjant tornar a les escoles de nou!

María

Segon dia de co-tutories

Avui a classe hem fet una altra co-tutoria, però en aquest cas conjunta entre totes les companyes i el company de classe.
Hens hem dividit en grups de dos o tres persones i hem contestat les preguntes següents:

* Quins canvis hem observat?
- L'interès que han despertat els nens envers els tallers anteriors (Eulàlia Bota)
- Millora de la higiene (Rosa dels Vents)
- No ho ha tantes faltes d'assistència
- La bona adaptació dels nouvinguts
- La originalitat de les activitats portades a terme a l'Eulàlia Bota com per exemple les roses de Sant Jordi o el projecte Cerdà que estan portant a terme.

*Propostes de millora
(no vam posar cap proposta)

*Què més volem saber?
- Quin és l'objectiu d'un projecte que s'està portant a terme a la Rosa dels Vents?
- Perquè han escollit el pla Cerdà per representar-lo en una maqueta? Quins criteris han seguit o en què s'han basat?

Bé, aquestes han sigut les propostes que hem fet la Laia Sans, l'Estefania i jo com a grup i que després hem compartit amb la resta de la classe. No totes les propostes que nosaltres hem fet s'han posat al powet point que hem fet entre tots perquè hi havia massa informació.

Alguns dels temes que més s'han tractat han sigut preguntes al voltant d'infants amb necessitats especials, sobre la higiene, sobre els tallers i els espais...
La veritat és que cada vegada més ens costa aportar idees noves perquè la majoria de coses ja les hem dites, però hem sorprèn que encara hi hagi coses que veiem que es poden millorar o coses que han millorat; i és que sempre hi ha coses a millorar i que es poden fer pel benefici de tots.

María.

Primer dia de co-tutories

Bé, avui no hem estat amb l'Anna, sinó que ha vingut la Patricia a donar-nos classe.
La Marta i la Soraya ens han fet la seva exposició sobre Nens de Vidre sobre un fragment que parlava com en Pau primera estava fent molt de soroll (encara que ell no ho considerés així) i ningú li feia cas, però quan es va posar a escriure el seu nom i la Clara va dir a tothom que el felicités i l'aplaudissin. Tots els companys ho van fer menys la Marina que no va fer cas del que en Pau va fer.
La seva activitat ha consistit en inventar-nos un conte amb les paraules que elles han escollit, però que eren les mateixes per a totes nosaltres. El meu conte és el següent, (les paraules en negreta són les que havíem d'utilitzar):

Avui he començat l'escola i estic una mica nerviosa. La Paula és la meva professora i ja ens ha posat deures: portar un quadern de casa. M'he adonat que la seva panxa era molt grossa i ens ha dit que era perquè estava embarassada i portava un nen petit com nosaltres a dins seu. De sobte, amb l'orella pegada al seu ventre hem escoltat cops dins la Paula i ens ha explicat que el nen estava donant patades perquè sabia que érem allà. La veritat és que jo quan sigui gran també voldré quedar-me embarassada per així tenir un nen petit.

Just després de fer el conte, hem hagut d'escriure una sola paraula, en una tira de cartolines que havien fet de diferents formes (triangles, quadrats, cors, etc.) ,que representés el nostre conte. Una vegada hem escollit la paraula havíem d'explicar el conte a la nostra parella i així vèiem si la paraula que nosaltres havíem escollit era la mateixa que ella escollia per representar el conte. D'aquesta manera ens volien transmetre que d'una mateixa cosa (el conte) podem extreure diferents opinions (la meva paraula i la seva). La paraula que jo he escollit era MATERNITAT.

Bé, doncs amb aquesta activitat, el que ens han explicat és que volien fer-nos veure com totes amb les mateixes paraules podem crear diferents contes i, en aquest cas, tenir diferents tipus d'opinions que és exactament el que passa amb en Pau, ja que tothom reacciona bé davant en Pau quan escriu el seu nom menys la Marina que no vol.

Just després ens han proposat un debat sobre quints punts de vista vèiem al fragment i han sortit tres:
- El punt de vista d’en Pau: Ell cridava l'atenció perquè volia que li fessin cas, però ningú estava per ell i en el moment que s'ha posat a escriure s'ha adonat que tothom estava pendent d'allò que feia.
- El punt de vista de la Clara: Penso que l'actitud de la Clara no és la correcta perquè deixa desatès un nen de la classe, però també hem d'entendre que ella vol dirigir una classe i no pot estar sempre mirant què fa o que no en Pau, i a més sabent el problema que té.
- El punt de vista de la Marina: Jo creia que la Marina no en volia saber res del Pau perquè ja estava cansada i no volia saber més res d'ell, però després la Patricita ens ha explicat que el que ella va entendre sobre l'actitud de la Marina és que realment no en vol saber res d'ell no perquè estigui cansada, sinó perquè ella amb en Pau en cursos anteriors ja havia estat amb en Pau i no volia que se li relacionés més amb ell. Aquestes argumentacions m'han fet pensar en què la Marina actua d'aquesta manera amb en Pau pels dos motius: perquè ja està cansada de la seva actitud i perquè no vol que se li relacioni amb ell més del que ja està.

En la segona part de la classe amb la meva parella de co-tutories, l'Anna, hem estat repassant tot el que havíem fet durant aquest temps i la veritat és que era tot bastant similar. Voldria destacar que ella també va al CEIP Eulàlia Bota, però com va els dijous fa espais i aquests últims dies va estar al de jocs populars on va poder estar jugant amb els nens.

María

Avui, he de dir que estic una mica trista perquè ha sigut l'últim dia que he estat amb la classe dels Pegassos i la veritat és que m'agradava molt.

Porten aquesta última setmana treballant coses de Sant Jordi i avui han acabat la flor que estaven fent de plastilina.

He vist, penjats a la classe, dibuixos de la llegenda de Sant Jordi, és a dir, dibuixo de princeses i prínceps, de dragons, de príncep matant dragons, és a dir, un gran repertori de dibuixos.

El que els hi quedava de la flor era muntar-la i la Mercè i jo el hi dèiem com ho havien de fer i ells ho feien. Primer posaven una bola rodona verda, després un pètal de color vermell i així successivament fins que posaven tres boles vermelles i tres pètals. Just després, per tal que la plastilina no s’escorri’s i brilles hi posaven vernís.

Mentre estàvem a la taula fent les roses, la resta dels nens han estat fent un quadern de matemàtiques i, m'ha sobtat molt, el fet que els hi agraden les matemàtiques. Jo realment no recordo si quan tenia aquesta edat m'agradaven o no les matemàtiques, però he d'entendre que ells no entenen les matemàtiques tal i com ells les entenen ara, però encara així m'ha sorprès molt positivament.

Durant aquest any, tota l'escola han portat a terme el projecte Cerdà i han dedicat moltes hores a fer coses relacionades amb això. Avui hem baixat al gimnàs (part de l'escola que no havia vist i és, per cert, una sala molt gran) i hi havia a l'escenari una maqueta en miniatura de l'Eixample. Era realment gran, ja que ocupava tres quartes parts de l'escenari.

La Mercè m'ha explicat que els nens del cicle d'infantil i primer i segon de primària estaven fent aquesta maqueta i cada classe creava una part.

Primer i segon van fer els carrers, alguns arbres, la calçada i alguns semàfors; la classe dels Pegassos van fer containers d'escombreries i fanals pel carrer,P-3 va fer els cotxes i P-4 alguns cotxes, els arbres i els semàfors. Encara no estava del tot complerta i per tant quedaven les persones i el que és més important cada illa de l'eixample.

Cada classe havia fet una a la classe i després la baixarien per poder completar l'Eixample amb tots els seus serveis i demés. El proper dilluns i el proper dimarts exposen la maqueta perquè els pares la puguin visitar i veure com els seus fills i filles han treballat amb l'escola.

He preguntat la Mercè què farien demà i m'ha dit que pel matí els explicarien als nens la llegenda de Sant Jordi amb titelles i que per la tarda farien l'intercanvi de llibres. Això consisteix en què cada nen porta un llibre a l'escola i quan tornen cap a casa agafen un que no sigui el seu per emportar-se'l. Penso que és una gran idea perquè és una manera de fer entendre als nens la importància que té el fet de compartir les seves coses amb els companys.

Bé, la pròxima setmana espero poder escollir P-4 perquè és el curs en el qual encara no he estat i m'agradaria veure quines activitats fan i quina és la metodologia.

María

Un preescolar alternatiu

Avui a la classe hem vist un vídeo que ens mostrava que hi havia escoles alternatives a les ordinàries, concretament escoles d'educació lliure.
En el vídeo explicaven dos casos: La Caseta i el Tatanet. Aquest tipus d'escoles formen part d'un projecte que es va començar l'any 2000 i que es regeix per treballar per espais amb els nens. Però hi ha una diferència important entre elles; i és que mentrestant la Caseta ha estat formada per professors, el Tatanet ha estat formada per pares principalment i la seva organització sorgeix d'ells mateixos.
En aquesta última són els pares i les famílies els que s'encarreguen de tot el funcionament de l'escola: organització, contingut, subvencions, monitoratge... és a dir, aquesta escola és el fruit del seu esforç. A més, també compten amb la col·laboració d'una mestra que els ajuda a portar la situació i a tractar aspectes, pot ser, més específics. En aquest cas, el mestre té paper de mediador i té la mateixa involucració que els pares. I a més, es creen els continguts que treballen els nens a partir del que ells volen buscar i experimentar.
La manera d'organització és rotativa, ja que cada família està un dia sencer ( des de les 10 fins les 15 hores) amb els nens, sent ells mateixos els que porten menjar i esmorzar.
En canvi, la Caseta al ser formada per professors és una mica diferent a l'hora de la participació de les famílies, però la intenció és la mateixa en les dues escoles: educar als nens de la millor manera possible.
En aquest cas, els continguts ja estan marcats, però aquesta escola també es basa molt en l'experimentació i l'observació que porten a terme els petits.

Una vegada hem acabat el vídeo, l'Anna ha dividit la classe en dos grups i a una part de la classe ens ha dit que busquéssim les similituds i les diferències que trobàvem entre les escoles que sortien als vídeos i les escoles a les que estem anant, en el meu cas, anteriorment Can Fabra i actualment Eulàlia Bota i l'altre grup havia de fer el PMI (Positiu, Menys (negatiu), Interessant.

Hem trobat més diferències que similituds, perquè realment són dos maneres d'educar molt diferents. Algunes d'aquestes diferències era l'espai del que disposaven els nens (en les escoles d'educació lliure disposen de molt espai a l'aire lliure, mentrestant que, a l'escola ordinària no tant), hi ha una atenció més individualitzada per cada nena a les escoles d'educació lliure, no hi ha un gran nombre d'educadors, sinó que aquests fan de mediadors a les escoles d'educació lliure. I una de les diferències era que la mestra dedica molt temps a la resolució de conflictes.
A partir d'aquí s'ha generat un debat entre els dos grups, perquè uns deien que segons l'etapa evolutiva on es trobi el nen és més complicat fer comprendre el nen depèn quines coses, i en el cas de l'educació infantil és poc profitós estar molta estona incidint en el tema perquè no ho comprendran del tot bé el que se'ls hi està dient. Però a l'altre grup es deia que era bo estar més estona incidint en el tema perquè d'aquesta manera des de petits s’inculcava la importància dels valors i del cas que han de fer al que se'ls hi diu.
Jo personalment, penso que és important inculcar des de petits els valors i se li ha dedicar temps sempre que es pugui, perquè sinó arribarà un moment en què els nens no tinguin respecte per res que se'ls hi digui i no faran cas. De tota manera, estic més d'acord amb l'intervenció que ha fet la Miriam, i és que no és tant important el temps que hi dediquem, sinó la manera de com ho fem i diem les coses.

I l'altre grup, tal i com he dits abans, han trobat coses positives, negatives i interessants. Algunes de les coses positives era l'ambient, l'entorn natural, l'atenció més personalitzada, la implicació dels pares, la creativitat i llibertat, etc. De coses negatives han trobat que pot ser la mirada dels pares, al no ser educadors, podrien tenir alguna mena de favoritisme cap al seu nen o la seva nena; podria excloure famílies i també cultures diferents. I per últim, allò que han trobat interessant és que el currículum sorgeix a partir del que interessa als nens i volen descobrir.

S'han creat uns quants debats que han estat molt interessants, perquè crec que ens posicionem com a futurs mestres i veiem els tipus de vista diferents que tots tenim. Jo personalment sóc partidària d'aquest tipus d'educació, però tampoc voldria gaire implicar-me massa en la vida "escolar" del meu fill, perquè penso que l'àmbit familiar i l'àmbit escolar han d'estar una mica separats, encara que s'hagi de fomentar la relació família-escola. De tota manera, una cosa és fomentar aquesta relació i una altra és implicar-se massa i, pot ser, passar-se de la ratlla.

María

Avui ha sigut un dia diferent, perquè no hem fet classe i tampoc hem anat a les escoles. Hem tingut una conferència per part de la Lourdes Martin que ens ha presentat el projecte que va fer quan va demanar una llicenciatura d'estudis.

La veritat és que m'ha semblat molt interessant el que explicava perquè segurament tindrà un gran pes en nosaltres quan anem a preparar una activitat per les nostres classes.

L'objectiu de la Lourdes era proporcionar recursos i materilas que els mestres puguin utilitzar en les seves classes.

El llenguatge plàstic expressa què vol transmetre l'artista. Es produeix l'efecte feedback enter l'entorn i el llenguatge plàstic. L'art obre el món als infants per poder comunicar-se i expressar-se, ha dit la Lourdes mentre parlava del llenguatge plàstic. Estic molt d'acord amb ella perquè quan els nens són petits (P-3, per exemple) no tots saben parlar clarament i hem de ser molt observadores perquè la majoria de vegades s'expressen mitjançant el dibuix o els gestos.

Les tres àrees del currículuem són caixes que encaixen i se superposen enter elles amb fragments compartides: totes juntos fan un tot.

Els artistes que ha agafat la Lourdes per realitzar el projecte han sigut Antoni Tàpies, Joan Miró i Pablo Picasso perquè són autors que ella ja havia traballat i estudiat i perquè són propers per la seva manera d'expressar-se.

Antoni Tàpies tracta les textures i l'entorn: com és l'entorn, exploren l'entorn, l'entorna forma part dels nens, l'entorn està ple de colors i textures... és a dir, en globa tot allò al que fa referència l'entorn.

El tacte és molt important per conèixer i explorar. Amb el tacte els nens verbalitzen si els agrada o no allò que toquen. Els infants també dónen molt valor sentimental per totes les coses que estan al seu voltant fent-les, d'alguna manera, seves. Per exemple, en la caixa de Tàpies hi ha una titella amb un serró que conté un llibret on, en el cas en que pasés per diferents escoles, es posaria la data, la mestra, l'any i l'escola per on ha passat la capsa, perquè així la Lourdes sapigués quin ha estat el recorregut de la caixa.
També hi ha un sobre que diu: sensacions de fusta, i conté diferents trossos de fusta perquè els nens toquin i experimentin amb diferents materials de fusta. A més, hi ha una caixa amb diferents tipus de rodes i també de diferents mides. A cada caixa hi ha uns llibrets amb la biografia de l'artista per conèixer més a fons la seva vida personal i artística. La mestra, durant la utilització de les tasques per realitzar activitats, va creant hipotèsis per ajudar als nens a fer les activitats.

Miró en canvi, s'interessa més pels colors, i aquests, transmeten símbols que més endavant ajudaran als nens a desxifrar coses.

Miró deia que els colors són notes que composen notes musicals. L'obra de Miró són vistoses i atractives. Utilitza línies llargues i gruixudes.

En canvi, Picasso tracta més les emocions i els sentiments. Aquest aspecte s'ha de tenir molt present a infantil i s'ha de fomentar la parla dels sentiments que tenen els nens cada dia. És important també que hi hagi una relació de sentiments i emocions positives entre els propis alumnes i entre aquests i la mestra. Els nens són molt espontanis i es treballen molt les emocions a infantil, però ells coneixen les més tangibles: l'alegria, la tristesa, la por, la sorpresa i el fàstig.

Les obres dels artistes transemeten missatges de pensaments, d'estil, de tècniques emprades, etc. amb el suport dels mestres. Els artistes ens dónen a conèixer unes pinzellades de la seva vida, de la seva experiència i comunicació amb el món. L'art permet als nens i nens haver d'utilitzar estratègies d'anàlisi, percepció interpretació, pensament, simbolisme, ect. per esbrinar i descodificar el missatge que l'artista ens vol fer arribar.

Amb les caixes saben representar coses d'ells mateixos i a tr´vés de l'observació podem conèixer els sentiments i emocions dels nens. A partir d'aquí ells mateixos van descobrint i experimentant sobre allò que els crida l'atenció i els interessa.

Realment ha sigut molt interessant perquè ens servirà posteriorment a nosaltres com a mestres i perquè mai m'havia plantejat que amb coses tant simples com arròs o pedres es podríen fer matemàtiques i arts plàstiques.

Hem de ser conscients que tenim al nostre abast una gran quantitatde possibilitats per poder fer moltes coses d'interès.

María

Avui farem la intervenció al blog nosaltres, la Gemma i la Maria.
Aquest matí hem fet la presentació del llibre de “La niña del lápiz marrón” i la veritat és que estem molt contentes amb el resultat obtingut.
La literatura infantil a l’escola és el tema principa de llibre i és el que hem tractat. Primer, hem contextualitzat una mica el llibre, perquè la classe sapigues de què tractava i poder emprendre la dinàmica que seguiríem.
Així hem demanat si es podien posar en rotllana assegudes al terra per explicar el conte i d’aquesta manera recrear la situació d’una aula de P-5. (com explica el llibre de Vivian Gussin Paley on després de cada lectura d’un conte de Leo Lionni es fa una reflexió i un pòster).

Tot seguit, hem començat a omplir un mural que hem portat, on el ratolí Frederick, el protagonista principal del conte, estava al mig. Al voltant d’ell hem enganxat peces de trencaclosques on les companyes (i també nosaltres) hem escrit què ens havia aportat o que ens havia fet sentir el conte i què pensaven de l’actitud d’en Frederick i, a la vegada, dels seus amics. A continuació hem contentat algunes aportacions de les companyes i també dels nens del llibre de “la niña del lápiz marrón”, per poder contrastar-les i mirar quines diferències hi havia.

Nosaltres volíem que cada peça del trencaclosques simbolitzés el pensament i la opinió que teníem cadascuna sobre en Frederick i els seus amics, buscant la unió i el significat de les reflexions. Per tant, cada opinió i cada pensament és respectat i acceptat a l’aula tal i com succeeix al llibre de Paley.
Al principi, des del nostre punt de vista, en Frederick es comportava d’una manera egosita, però a mesura que avança el conte totes ens hem adonat que en Frederick realment és un poeta que ajuda als seus amics pensant i a aquest aspecte se li dóna molta importància, ja que encara que el ratolí no faci el mateix que els seus amics és una altra forma de fer coses també molt vàlida i no gens egoista.
Tota la dinàmica ens servia per introduir el tema de la literatura infantil en les aules. Hem fet una petita recerca sobre quina importància tenia i hem cregut convenient comentar-lo amb el grup-classe. Com hem vist, la literatura infantil ajuda a desenvolupar diferents capacitats (creativa, expressiva...), a conèixer el món, a prendre decisions, a analitzar i solucionar conflictes, etc. Un conte no és només per ser llegit, sinó que tal i com hem dit, es poden fer a partir d’aquest moltes altres activitats com ara representar-lo teatralment, fer una feina escrita, realitzar un mural, comentar-lo i debatre, etc. (es pot consultar al power point).
Per últim hem aprofitat per comentar que quan la Gemma va estar al CEIP Eulàlia Bota va gaudir d’una representació teatral dels “Tres porquets i el llop” a la classe d’anglès i va veure un mural del conte “Neda que Neda” de Leo Lionni que és justament una de les obres que explica la mestra Paley.

Espero que us hagi agradat l'activitat de realitzar el mural amb les fitxes del puzzle.

Una vegada hem acabat l’exposició, encara en rotllana, l’Anna ens ha proposat una activitat que consistia en fer un dibuix entre totes a la pissarra. Només hi havia una condició: no podíem parlar entre nosaltres. Així cadascuna s’anava aixecant i feia una part del dibuix, aquest podia tenir sentir o ser abstracte. El resultat ha estat molt divertit perquè ha sortit un paisatge amb personatges una mica estranys i unes proporcions descompensades. Però després hem fet un altre dibuix en el que sí podíem parlar i comunicar-nos. La segona part de l’activitat consistia en que l’Anna ens expliqués la finalitat dels dibuixos i analitzéssim entre totes què havíem sentit a l’hora de dibuixar i quin sentit tenia fer un dibuix parlant i l’altre sense parlar. Per últim, hem creat una història per cada dibuix, on han sortit unes idees una mica desbaratades.

María.

Tallers a la classe dels Pegassos

Dijous passat, vaig estar per primer cop al taller de la classe dels Pegassos que era el del grafisme, jo anteriorment havia estat al de les Abelles fent el taller de llengua.

Vaig notar un gran canvi en els nens perquè vaig veure que aquestes activitats els entretenien molt més que no pas el de la llengua. Hi ha quatre activitats. Una d'elles consisteix en fer una grafia amb dos filferros recoberts de vellut i després podien formar un collar, una altra consisteix en fer una grafia amb fang i després formar qualsevol objecte o lletra amb el fang per després quan s'assequi pintar-lo i penjar-lo a la classe amb fil de pescar, una altra era copiar un model d'una fitxa feta tenint en compte les grafies i l'altra, que va ser a la taula en la que jo vaig estar, els alumnes tenien unes cartolines folrades i amb uns rotuladors de vileda tenien una lletra en minúscula, és a dir, que havien de treballar amb la lletra lligada. Per tant, primer havien de fer la lletra amb ajuda d'una guia que hi havia, però després havien d'escriure allò que veien en la fotografia que tenien en la targeta.

La veritat és que em va sobtar molt com s’esforcen per aprendre a escriure bé, és a dir, comparant el taller de llengua i aquest, m'adono que tenen molt més d'interès per escriure que no pas per llegir. Per exemple, en aquesta activitat tot nen que no li sortia una lletra m'ho deia i jo li contestava: Vols que t'ajudi?, i ajudava a l'alumne a escriure la paraula o li deia com ho havia de fer, en canvi al taller de llengua no em demanaven ajuda i encara que jo els hi digués si volien no feien gaire cas.

Penso que és molt important que posin la mateixa dedicació a l'escriptura com la lectura perquè ara mateix és el que se'ls demana i és el que necessitaran pel futur. Em va agradar molt més aquest taller perquè veia que els nens no s'avorrien, sinó que tenien una motivació i que volien cada cop més.

Em va sorprendre molt el nivell que tenien alguns alumnes a l'hora d'escriure, però això és com tot, cada nen és un món i tenen més o menys dificultats. Però he de remarcar que tots els nens que van fer aquesta activitat tenien un bon nivell de l'escriptura. A més, m'agradava molt com ho feien, és a dir, quan havien d'escriure la lletra, primer deien la paraula en veu alta i es posaven a escriure la primera, hi havia molts nens que l'escrivien seguida la paraula, però els que més hi costava quan tenien la primera lletra paraven i deien en veu alta la paraula per veure quina venia per poder-la escriure. Em va fascinar la forma en la que buscaven enrecordar-se de la paraula que els hi tocava escriure.

A més, com estan començant a escriure, ells no són conscients, lògicament, de les normes d'ortografia o com s'escriu una paraula i llavors escriuen una paraula tal i com sona. Per exemple, amb la lletra A apareixia la fotografia d'un ànec i ells escrivien la paraula així: Anac. I cada cop que algú acabava una paraula me l'ensenyava i estava molt content i orgullós de la paraula que havia escrit.
Amb aquesta mena de coses m'adono cada dia més que eñ que vull és ensenyar els nens a escriure, a llegir i moltes coses més que els hi serviran per sempre, perquè penso que escriure i llegir és la base de tota persona per poder-se comunicar correctament.

Al final de la classe la Cris i jo vam parlar amb la Mercè de què ens semblava el taller, i jo li vaig dir que em agradar molt, perquè era molt diferent del de les abelles i li vaig comentar que tenien un bon nivell d'escriptura, pel que jo creia, i que es defensaven molt bé en aquest àmbit. Em va dir que era l’alegrava escoltar això perquè ella com a mestra tenia la sensació que no estava fent al cent per cent el que hauria de fer perquè aquestes activitats necessiten constant supervisió, no tan sols per veure que es realitzen, sinó per conèixer el nivell i l'evolució de cada nen. De fet, ens va dir que un dels objectius dels tallers és que pogués donar una atenció més personalitzada, però que en comptes d'això el resultat era que l'atenció era molt més generalitzada, és a dir, el contrari de com s'havia plantejat. A més, també ens va comentar que perquè els tallers funcionin del tot correctament, hi hauria d'haver més personal i no en disposen d'ell.

María.

Tornem de Setmana Santa amb HUMOR!

Avui ha sigut el primer dia de classe després de tornar de la Setmana Santa, i la veritat és que hem començat la uni amb un "toque" d'humor.
L'Anna ens ha portat un llibre que es deia Reir y Aprendrer. 95 tècniques per aprendre a prendre's les coses amb humor de Doni Tamblyn. Aquest llibre l'ha escrit una dona dels Estats Units per cursets de formació cap a aquelles persones que les hi havien retirat el carnet de conduir. L'objectiu d'aquestes tècniques és que la gent aprengués amb humor, ja que no es prenien els cursets d'una manera seria. D'aquesta manera, els formadors aconseguien captar l'atenció dels seus alumnes, i queda demostrat que així era.
L'Anna ens ha explicat que la creativitat està molt associada amb el sentit de l'humor i aquest amb la intel·ligència. Per tant, el que es pretén és arribar a trobar una solució al problema que tenim i no deixar-nos angoixar per les coses dolentes que ens puguin passar.

De la mateixa manera, l'humor es vol portar a les aules pel fet de captar l'atenció dels alumnes (tal i com es feia amb les persones a qui retiraven el carnet de conduir).
Per tal de crear humor a classe hem fet amb tres dinàmiques. A la primera hem hagut de crear frases negatives per tal de convertir-les en positives. Per exemple jo he escollit la Laia i li he dit "Aquest matí el teu pare ha caigut de la cadira i s'ha trencat una cama" i ella s'ho havia de prendre com una cosa positiva, per tant m'ha contestat "Que bé! Així podré estar molta estona a l'hospital i conèixer metges que siguin macu". Aquest exercici ens ha fet reflexionar sobre què hauríem de fer en el cas en què ens passés una cosa dolenta, és a dir, hauríem de mirar les coses amb molta més positivitat per poder afrontar-les.
En el meu cas, quan em passa alguna cosa negativa no paro de donar-li voltes però no em plantejo aportar cap solució, és a dir, sé quines cón les causes i les conseqüències, però mai sé quines són les solucions.

La segona dinàmica ha consistit en fer grups de tres menys dues persones, una d'elles (la Soraya) era la persona que donava les ordres del joc, mentre que l'altre persona anava rotant segons avançava el joc. Aquest consistia en formar cases, fer d'inquilins o patir un terratrèmol, de manera que segons les ordres que donava la Soraya s'havia de fer una cosa o altre i es canviaven els rols.

I la tercera dinàmica ha consistit n què entre totes havíem de convèncer a un animal de fer una cosa sobre un tema en concret que una de nosaltres ha escollit. Per exemple, jo he escollit el gos i després cadascuna de nosaltres deia una paraula sobre el que havia d'aconseguir i, encara que sortissin coses disparatades, ens rèiem que era del que es tractava.

Normalment, les coses que ens fan riure és la vergonya, les ensopegades dels altres, el sentir-nos feliços, etc. però a vegades no som conscients d'això. El fet de riure ens oxigena, i quan més ens oxigenem més intel·ligents ens tornem.
Penso que és molt important riure cada dia perquè demostra que ets una persona alegre i que, dintre d'allò dolent, portem una vida feliç i agraciada. A vegades veig gent que mai es riu, ni gaudeix de les coses i penso que són infeliços. A més, hi ha vegades que encara que tu no somriguis les somriures dels altres fan que et sentis millor i, d'alguna manera, per això també és important.

Aquesta ha sigut la primera part de la classe, ja que en la segona part la Cristina i l'Imma han fet l'exposició sobre el llibre de Nens de Vidre.
Han escollit un fragment que parlava sobre la contradicció del que li deia la mare i la mestra, és a dir, la mare li deia que s'anava a l'escola per jugar i en canvi la Clara estava lluitant perquè en Pau aprengués. Quedava clar el tema que volien tractar i és que s'ha de tenir una bona comunicació i relació entre les famílies i l'escola perquè no passin coses d'aquest tipus i es puguin transformar en problemes més greus.
Ens hem identificat amb el Pau perquè en la seva dinàmica hem jugat a "Simón dice" i havíem d’obeir les ordres, però resulta que les ordres eren les contràries i aquí era on es generava el problema.
En l'exposició també ens han plantejat el tema de l'autoconcepte i l'autoestima, ja que en la majoria del llibre en Pau té una gran mancança d'aquestes. I llavors, per tal de contrarestar aquesta baixa autoestima ens hem posat en grups de 5 i ens han donat un full amb 6 requadres en els quals havíem d’escriure el nom de totes les companyes i un adjectiu que les definia de tots els que ens havien donat en un full la Cris i la Imma.
L'objectiu d'aquest exercici era que el nostre autoestima pugés en qualsevol moment en què ens sentim en decaiguda i la veritat és que penso que pot ajudar.
A més, d'alguna manera podem saber què pensem les unes de les altres i d'aquesta manera conèixer-nos una mica. Per tant, aquesta activitat ens ha portat a identificar-nos amb en Pau, però a la vegada amb nosaltres mateixos.

Quan jo era petita també tenia la necessitat de que la meva mestra em digués que feia bé les coses, o pot ser que em donés una abraçada en els moments en que més ho necessitava. Per tant, penso que és important que nosaltres com a mestres fem sentir als alumnes com a nosaltres ens agradaria sentir-nos en aquell moment. És molt important tenir una relació d'afecte amb els alumnes perquè després tot el procés que comporta ensenyar, i si pot ser amb humor, sigui molt més fàcil, dinàmic i correcte.
Per últim, també ens han plantejat tres preguntes a debatre que realment han estat interessants.

En l’última part de la classe ha sortit el tema de la serendipia que és la facultat de fer descobriments per casualitat. Penso que aquest fet es dóna cada vegada que portem molta estona buscant una cosa i de sobte trobem una altre cosa que havíem buscat dies abans i havíem donat per perdura. És un fenomen interessant a tractar, però penso que és a la vegada una mica difícil perquè com ja he dit apareix per casualitat i sense avisar.

María