dissabte, 5 de juny del 2010

I vet aquí un gos i vet aquí un gat que l'assignatura d'Intervenció ja s'ha acabat!

Bé, com que l'assignatura ja s'acaba m'agradaria fer una breu reflexió sobre el que ha suposat per mi l'assignatura.

Per començar m'agradaria dir que ha sigut l'assignatura més pràctica que hem fet amb diferència de totes les que he cursat aquest any i això té moltes coses positives. És a dir, quan a mi m’introdueixen classes amb dinàmiques o amb alguna activitat que comporti implicar-nos física i psíquicament em motiva molt més que no pas començar amb teoria i, de fet, penso que s'obtenen millors resultats. Per tant, gairebé hem fet classes teòriques realment, però els llibres de lectura ens han portat a ella. Vull dir que a mesura que nosaltres fèiem les exposicions sortien temes molt interessants dels quals s'han extret una gran quantitat d'informació i és això el que ens ha servit per reflexionar i per aprendre.

A més, el fet d'haver de preparar una dinàmica per a tota la classe i fer una exposició, encara que siguin vint minuts, suposa actuar com a mestres perquè havíem de preparar la classe per les nostres companyes. Penso que els temes que han anat sorgint dels llibres han sigut molt profitosos i hem pogut tractar altres aspectes arrel d'ells.

Aquesta assignatura també ha estat, d'alguna manera, molt centrada en els sentiments, les emocions i l'espíritu de les persones, perquè directa o indirectament cada dia tractàvem aquest tema i ens feia preguntar-nos l'humor amb el que ens havíem llevat, les preocupacions que teníem o les solucions que podíem portar a terme a aquestes preocupacions. El que vull dir és que ha sigut molt rellevant la manera de sentir i estar cada dia a classe. Aquesta és una de les coses que més m'ha agradat perquè, crec que en general, no fem sovint massa cas a aquesta part de la nostra ànima i trobo que és de les més destacables .Això m’ha servit per conèixer parts de la meva personalitat que fins ara no tenia del tot clares. Així com també ens ha permès conèixer característiques de les nostres companyes.

Durant l'assignatura també hem treballat diferents metodologies de treball i hem après noves formes d'enfocar informació o transmetre-la a les persones. Per tant, ha suposat també l'aprenentatge de noves activitats i noves formes de treballar els diferents aspectes d'un tema. Cal dir doncs, que ara el nostre ventall de possibilitats és molt més ampli que al principi, que és del que es tractava. Amb això, faré referència a les lectures que hem portat a terme i és que les dos han sigut molt interessants. Són llibres que jo anteriorment no coneixia i ens han aportat molts coneixements nous sobre les persones, les mestres i sobretot els infants, que al cap i a la fi són els nostres protagonistes.

He de comentar també que l'estança a les escola ha suposat una experiència única i sensacional per a mi, és a dir, mai abans havia tingut l'oportunitat d'estar en una classe amb nens i veure com funcionen: com aprenen, què fan, què suposa per a ells anar a l'escola i l'actitud que tenen, etc. També ha sigut interessant perquè he format part d’aquest aprenentatge perquè estava allà amb ells, els he pogut ajudar quan m’ho han demanat i quan no també, és a dir, m’he sentit partícip dels grups i la sensació viscuda és molt bona.


Bé, com que l'assignatura ja s'acaba m'agradaria fer una breu reflexió sobre el que ha suposat per mi l'assignatura.

Per començar m'agradaria dir que ha sigut l'assignatura més pràctica que hem fet amb diferència de totes les que he cursat aquest any i això té moltes coses positives. És a dir, quan a mi m’introdueixen classes amb dinàmiques o amb alguna activitat que comporti implicar-nos física i psíquicament em motiva molt més que no pas començar amb teoria i, de fet, penso que s'obtenen millors resultats. Per tant, gairebé hem fet classes teòriques realment, però els llibres de lectura ens han portat a ella. Vull dir que a mesura que nosaltres fèiem les exposicions sortien temes molt interessants dels quals s'han extret una gran quantitat d'informació i és això el que ens ha servit per reflexionar i per aprendre.

A més, el fet d'haver de preparar una dinàmica per a tota la classe i fer una exposició, encara que siguin vint minuts, suposa actuar com a mestres perquè havíem de preparar la classe per les nostres companyes. Penso que els temes que han anat sorgint dels llibres han sigut molt profitosos i hem pogut tractar altres aspectes arrel d'ells.

Aquesta assignatura també ha estat, d'alguna manera, molt centrada en els sentiments, les emocions i l'espíritu de les persones, perquè directa o indirectament cada dia tractàvem aquest tema i ens feia preguntar-nos l'humor amb el que ens havíem llevat, les preocupacions que teníem o les solucions que podíem portar a terme a aquestes preocupacions. El que vull dir és que ha sigut molt rellevant la manera de sentir i estar cada dia a classe. Aquesta és una de les coses que més m'ha agradat perquè, crec que en general, no fem sovint massa cas a aquesta part de la nostra ànima i trobo que és de les més destacables .Això m’ha servit per conèixer parts de la meva personalitat que fins ara no tenia del tot clares. Així com també ens ha permès conèixer característiques de les nostres companyes.

Durant l'assignatura també hem treballat diferents metodologies de treball i hem après noves formes d'enfocar informació o transmetre-la a les persones. Per tant, ha suposat també l'aprenentatge de noves activitats i noves formes de treballar els diferents aspectes d'un tema. Cal dir doncs, que ara el nostre ventall de possibilitats és molt més ampli que al principi, que és del que es tractava. Amb això, faré referència a les lectures que hem portat a terme i és que les dos han sigut molt interessants. Són llibres que jo anteriorment no coneixia i ens han aportat molts coneixements nous sobre les persones, les mestres i sobretot els infants, que al cap i a la fi són els nostres protagonistes.

He de comentar també que l'estança a les escola ha suposat una experiència única i sensacional per a mi, és a dir, mai abans havia tingut l'oportunitat d'estar en una classe amb nens i veure com funcionen: com aprenen, què fan, què suposa per a ells anar a l'escola i l'actitud que tenen, etc. També ha sigut interessant perquè he format part d’aquest aprenentatge perquè estava allà amb ells, els he pogut ajudar quan m’ho han demanat i quan no també, és a dir, m’he sentit partícip dels grups i la sensació viscuda és molt bona.

En síntesi, tot el que m'ha aportat l'assignatura està sent molt útil i també ho serà quan ho hagi de posar en pràctica en les meves classes. Aquest tipus de coses són el que ens fan continuar tenint ganes d'aprendre i arribar més enllà en la nostra futura professió. És, per tant, el meu fil conductor, és a dir, trobar coses noves cada dia, nous reptes que poguem assolir i nous aprenentatges que poguem fer.

Per tant, direm adéu aquesta assignatura, però donarem la benvinguda a tot el que ens fassi seguir endavant, com les nostres ganes d'aprendre o la simple necessitat d'estar amb un infant per tal de realitzar-me com a persona.



María

divendres, 4 de juny del 2010

Segon dia de preparació i jornada dia 4!

Ahir va ser la darrera classe d'Intervenció a l'aula i vam estar veure el recorregut que haviem de seguir per portar els nens de les escoles.
I avui ha sigut el gran dia! He arribat a les 9 a l'edifici del teatre i m'he trobat a les meves companyes amb samarretes del ateix color per fer lo de les dances, i jo com a guia m'he posat els meus distintius. Cap a les 9.30-9.45 han arribat el nens de l'escola Eulàlia Bota, precisament els que jo portava amb l'Anna Plans i la Noelia.
La veritat és que m'ha fet molta il·lusió veure'ls després de tant de temps, ja que feia més de tres setmanes, si no recordo malament, que no els veia. A més, m'ha encantat que ells s'enrecordessin de mi i hagin estat tant carinyosos.
Després de baixar de l'autocar els hem posat sota el porxo perquè no els hi donés tant el sol, ja que avui hem tingut un dia super solejat! Com que la Mercè, la mestra de la classe dels Pegassos veia que no s'estarien molt quiets esperant la resta de les escoles ha decidit emportar-se la seva classe darrera del porxo i els nens s'han posat a jugar als conillets. Jo no coneixia aquest joc i consisteix en què hi ha un nombre de caus i uns quants nens fan de conills i dos o tres de llebres. Llavors es canta una mini cacnçó i els nens han de sortir correns cap a un altre cau, si els enxampen queden eliminats fins començar una altre partida. Pel que he vist els hi agrada molt aquest joc i hi juguen bastant.
Tot seguit ens hem posat sota el porxo en rotllana perquè els nens esmorcessin galetes que els han portat de l'escola si no m'equivoco. Una vegada hem acabat els hem portat al lavabos i a veure una mica d'aigua i els hem col·locat en l'escala per la foto que en han fet. La veritat és que es veia moltissima gent i ha sigut una bojeria. Els nens s'han portat molt bé durant totes les activitats i els talles que hem fet i han sabut guardar les formes.
La nostra primera activitat era el recorregut i s'han començat a esquitxar els uns als altres en aquesta mena de "piscina" que hi havia al claustre; quan hem entrat a la biblioteca han estat molt en silenci, més del que jo hem pensava de fet, i els alumnes que estaven estudiant se'ns quedàven mirant i es reien, m'ha fet gràcia.
Una vegada hem sortit de la biblioteca hem anat a la sala de contes i s'han inventat un conte on els protagonistes eren en Bob Esponja, Spiderman i la Sirenita; ha sigut molt graciós.
Ja per últim hem marxat cap a la zona de danses i hem fet dues dances. La primera amb la cançó de High School Musical amb pasos molt senzills , i el segon era el de la rodanxa del club super 3. Sincerament, en aquest ball ens ho hem pasat bé tant ells com nosaltres ballant aquestes cançons. Primer amb els nens l'hem ballat dues vegades, però és que després nosaltres potser l'hem ballat com 4 vegades més. I la veritat és que ha sigut genial quan hem sortit totes les de classe i ens hem posat a ballar aquesta cançó i poc a poc s'han anat afegint els nens amb les mestres fins que hem fet una rotllana super gran amb una més petitona dins i al final els nens ja s'habien après tots el pasos i ho feien molt bé.
Ja eren la una doncs, i els nens començaven a tenir gana pel que hem acompanyat a les escoles al Palau de les Heures perquè anessin a menjar i algunes de les companyes s'ha quedat amb ells. Jo no he pogut quedar-me perquè he tingut curset de monitora des de les 4 fin les 8 i no em donava temps d'arribar llavors, però m'hagués agradat quedar-me una estoneta més amb ells.
Tal i com vaig comentar en una altre publicació del blog, aquesta experiència podia ser o un caos o podia sortir molt bé, penso que, en general, ha sortit molt bé i els nens s'ho han paat bé. De tota manera, penso que hauriem d'haver tingut més temps per preparar millor algunes de les activitats i haver-nos organitzat millor. Així, si l'any que bé es torna a portar a terme aquest projecte podem tenir aquests aspectes en compte.

Bé, torno a repetir però, que l'experiència ha sigut espectacular i se m'han posat els pèls de punta quan he vist aquesta quantitat de nens i mestres en el nostre campus i pel que parlat amb les meves companyes desrpés de tot, a elles també els ha impactat l'escena.
Al final tot ha resultat sortit bé i això ja és una sort per la quantitat de gent que erem; al cap i a la fí podem estar satisfetes de la gran festa de les que hem sigut partícipes!

Realment ha sigut una bonba manera d'acabar l'assignatura i personalment ha sigut un matí de desconnexió i dedicació excluiva a aquests nens tan preciosos!

María

Ahir va ser la darrera classe d'Intervenció a l'aula i vam estar veure el recorregut que havíem de seguir per portar els nens de les escoles.

I avui ha sigut el gran dia! He arribat a les 9 a l'edifici del teatre i m'he trobat a les meves companyes amb samarretes del mateix color per fer lo de les danses, i jo com a guia m'he posat els meus distintius. Cap a les 9.30-9.45 han arribat el nens de l'escola Eulàlia Bota, precisament els que jo portava amb l'Anna Plans i la Noelia.

La veritat és que m'ha fet molta il·lusió veure'ls després de tant de temps, ja que feia més de tres setmanes, si no recordo malament, que no els veia. A més, m'ha encantat que ells s'enrecordessin de mi i hagin estat tant carinyosos.

Després de baixar de l'autocar els hem posat sota el porxo perquè no els hi donés tant el sol, ja que avui hem tingut un dia super solejat! Com que la Mercè, la mestra de la classe dels Pegassos veia que no s'estarien molt quiets esperant la resta de les escoles ha decidit emportar-se la seva classe darrera del porxo i els nens s'han posat a jugar als conillets. Jo no coneixia aquest joc i consisteix en què hi ha un nombre de caus i uns quants nens fan de conills i dos o tres de llebres. Llavors es canta una mini cançó i els nens han de sortir corrents cap a un altre cau, si els enxampen queden eliminats fins començar una altre partida. Pel que he vist els hi agrada molt aquest joc i hi juguen bastant.

Tot seguit ens hem posat sota el porxo en rotllana perquè els nens esmorzessin galetes que els han portat de l'escola si no m'equivoco. Una vegada hem acabat els hem portat al lavabos i a veure una mica d'aigua i els hem col·locat en l'escala per la foto que en han fet. La veritat és que es veia moltissima gent i ha sigut una bogeria. Els nens s'han portat molt bé durant totes les activitats i els talles que hem fet i han sabut guardar les formes.

La nostra primera activitat era el recorregut i s'han començat a esquitxar els uns als altres en aquesta mena de "piscina" que hi havia al claustre; quan hem entrat a la biblioteca han estat molt en silenci, més del que jo hem pensava de fet, i els alumnes que estaven estudiant se'ns quedaven mirant i es reien, m'ha fet gràcia.

Una vegada hem sortit de la biblioteca hem anat a la sala de contes i s'han inventat un conte on els protagonistes eren en Bob Esponja, Spiderman i la Sirenita; ha sigut molt graciós.

Ja per últim hem marxat cap a la zona de danses i hem fet dues danses. La primera amb la cançó de High School Musical amb passos molt senzills , i el segon era el de la rodanxa del club super 3. Sincerament, en aquest ball ens ho hem passat bé tant ells com nosaltres ballant aquestes cançons. Primer amb els nens l'hem ballat dues vegades, però és que després nosaltres potser l'hem ballat com 4 vegades més. I la veritat és que ha sigut genial quan hem sortit totes les de classe i ens hem posat a ballar aquesta cançó i poc a poc s'han anat afegint els nens amb les mestres fins que hem fet una rotllana super gran amb una més petitona dins i al final els nens ja s'havien après tots el passos i ho feien molt bé.

Ja eren la una doncs, i els nens començaven a tenir gana pel que hem acompanyat a les escoles al Palau de les Heures perquè anessin a menjar i algunes de les companyes s'ha quedat amb ells. Jo no he pogut quedar-me perquè he tingut curset de monitora des de les 4 fins les 8 i no em donava temps d'arribar llavors, però m'hagués agradat quedar-me una estoneta més amb ells.

Tal i com vaig comentar en una altre publicació del blog, aquesta experiència podia ser o un caos o podia sortir molt bé, penso que, en general, ha sortit molt bé i els nens s'ho han passat bé. De tota manera, penso que hauríem d'haver tingut més temps per preparar millor algunes de les activitats i haver-nos organitzat millor. Així, si l'any que bé es torna a portar a terme aquest projecte podem tenir aquests aspectes en compte.

Bé, torno a repetir però, que l'experiència ha sigut espectacular i se m'han posat els pèls de punta quan he vist aquesta quantitat de nens i mestres en el nostre campus i pel que parlat amb les meves companyes després de tot, a elles també els ha impactat l'escena.

Al final tot ha resultat sortit bé i això ja és una sort per la quantitat de gent que erem; al cap i a la fí podem estar satisfetes de la gran festa de les que hem sigut participes!

Realment ha sigut una bonba manera d'acabar l'assignatura i personalment ha sigut un matí de desconnexió i dedicació exclusiva a aquests nens tan preciosos!

María

dimarts, 1 de juny del 2010

Primer dia preparació jornada dia 4!

Volia dir en aquesta entrada que el dia 28 que va ser divendres passat no vaig poder anar a la co-tutoria amb les mestres, però ja m’han dit les companyes que la experiència de provar aquesta nova metodologia d’interacció amb les mestres va ser molt bona i totes van sortir molt contentes. El palau de les heures també va tenir molt a veure amb aquesta situació agradable.
A més, també he llegit el blog
pintantfutur i vaig llegir que les profes també estàveu molt contentes amb el resultat de la co-tutoria.

Passant doncs a la classe d’avui, quan he arribat aquest matí la Begonya ens ha començat a explicar com havia de ser més o menys les mides de l'aironfix que havien de portar els nens.
Cada guia ha fet els 25 quadrets dels seu grup, però a més, entre totes hem fet també el de la resta de companyes que havien anat al palau de les heures per deixar les llibretes en unes bosses.

Just després de retallar els 25 quadradets ens han dit que féssim uns quants més per les profes, així també portarien l'identificador com els nens i seria més fàcil que les trobessin.
Nosaltres també hem de portar un identificador del mateix color dels nens perquè ens puguin identificar fàcilment, així que hem decidit que qui totes hem de portat o bé una samarreta blanca o una samarreta negra, per tal que cadascú pugui escollir amb quin color es veurà més el seu identificador.
Jo la portaré de color blanc, un dels motius és que no tinc samarretes de color negre, i l’altre motiu és perquè el verd fosc ressaltarà molt més en el blanc que no pas en el negre.

Quan he acabat de retallar els identificadors he baixat a la nostra classe on la Belen i la Patri estaven fent la seva exposició; com que he arribat quan ja havien començat només m’ha donat temps a fer la segona activitat que consistia en dibuixar o escriure el nom d’un animal en el qual ens agradaria convertir-nos per tal de fugir en cas de tenir problemes. Jo he dibuixat una papallona perquè es pot volar a qualsevol lloc i a més també pot anar per terra.

Després, també han fet la seva exposició l'Andrea i l’Olga i han tractat el tema en què la Clara permet la Marina que pegui en Pau i hem fet debat entre totes si ens assemblava bé o no l’actitud de la Clara i si faríem alguna cosa o no al respecte. Òbviament, no deixaria que cap nen pegués a un altre perquè nosaltres els estem dient que això no s’ha de fer, però si empatitzem amb la Clara, tal i com han dit altres companyes, pot ser ens veuríem sobrepassats per la situació i no sabríem que fer. En aquest cas, penso que la millor solució seria buscar ajuda professional.
Aquesta exposició m’ha semblat molt original perquè ens han posat la cançó d'Imagine de John Lenon que a mi em posa els pèls de punta i ens fa somiar i veure la part positiva del món. Llavors, al final ens han repartit una llavor de diferents flors de colors perquè la plantéssim i puguem demanar qualsevol cosa i somiar. Ha sigut realment original i penso que ho tenien difícil perquè eren les últimes i ja s’havien treballat una gran ventall d’activitats.

María.

dijous, 27 de maig del 2010

Segon i últim dia de co-tutories!

Avui ha sigut el segon dia de co-tutories amb les companyes, però com que l'Anna i jo ja ho vam fer dimarts, hem tingut temps per ajudar les nostres companyes i a l'Anna a preparar la feina per demà.
Com ja ens va dir l'Anna, en aquesta sessió de mestres utilitzaríem una dinàmica diferent a l'habitual, i és que ens anirem al Palau de les Heures que està al costat de la facultat de Psicologia i farem allà la co-tutoria.
A més a més, ens agruparan per escoles i tractarem diferents temes; amb la qual cosa penso que ens permet una proximitat cap als mestres i les mestres amb les quals interactuem.
A més, en aquest cas en comptes de power point, les representats del nostr grup 2C hauran de llegir les aportacions que fem cada grup amb la nostra escola. Llavors, quan estem agrupats haurem d'omplir uns pètals contestant unes preguntes ens plantejaran les nostres professores de la uni.
Per tant, després de fer nosaltres les aportacions, la Tamara i la Raquel que són les nostres representats faran un esment de totes les intervencions que hem aportat.
No sé com sortirà aquesta dinàmica, però trobo molt convenient canviar de metodologia per fer arribar a les escoles quin és el nostre pensament, ja que de l'altra manera ja estàvem una mica més saturats i no sabíem gaire bé quines aportacions fer i quins comentaris afegir.
Després de parlar de la co-tutoria de demà, ens hem posat a treballar per la jornada del proper divendres dia 4 que és quan vénen els nens al campus de la universitat i per tal de portar les tasques a terme ens hem reunit per grups. Les meves companyes i jo, que guiem els grup de les diferents escoles hem parlat dels distintius que els nens hauran de portar com també nosaltres mateixes.
Tal i com ens van dir nosaltres haurem de portar una samarreta del mateix color que l'identificador dels nens. En el meu cas, la samarreta haurà de ser de color verd perquè acompanyo els nens de P-5 de l'Eulàlia Bota i el seu distintiu és verd. A més també hem demanat l'Anna que si podíem el proper dia anar a veure l'itinerari que haurem de seguir amb els infants per tal de no perdre'ns divendres que bé.
Tinc moltes ganes de que arribi el dia 4 perquè tinc la sensació que a més de ser una bogeria, també serà una experiència formidable i inoblidable per totes nosaltres!

María

dimarts, 25 de maig del 2010

2C i 2A

Avui hem estat a la classe de les companyes del 2A i hem fet classe amb elles.
Primer, l'Anna ha fet una exposició sobre el llibre que estaven treballant a la classe que es titula
Un diario de clase no del todo pedagógico. Tracta de la importància que té que la família i l'escola siguin un, és a dir, que formin un conjunt unitari pel propi benefici del nen.
La veritat és que va estar interessant i vaig riure amb la Begonya ja que té una forma molt particular de ser i de portar a terme les seves classes!
Bé, doncs vam estar intervenint amb la resta de companyes sobre el tema de l'exposició (encara que se'ns feia una mica difícil perquè no ens havíem llegit el llibre i només podíem basar-nos en l'exposició que acabàvem de veure, però tot i així alguna que altra aportació hem aconseguit fer).
Amb tot això, hem arribat a la conclusió que és imprescindible el benestar de l'infant, i això comporta que hi hagi una bona relació a través de la comunicació de les famílies. Però no només podem quedar-nos amb aquesta comunicació, sinó que també es pot fomentar aquesta relació a través d'activitats que es poden realitzar entre l'escola i la família.
Per tant, la relació família- escola és imprescindible però per les dues vessants, és a dir, que és necessari que nosaltres coneguem l'entorn familiar i cal que la família conegui el nostre entorn escolar perquè hi pugui haver una coordinació; i d'aquesta manera, també es pot saber si hi ha algun tipus de problemes a casa i com el podem solucionar. En definitiva, ha sigut interessant arribar a una conclusió entre totes gràcies a totes les aportacions.
Just després de l'exposició, la Begonya ens ha explicat amb més profunditat com seria la jornada de divendres que bé (4 de juny). A més, hem fet la repartició de càrrecs, i jo he volgut posar-me com a guia de P-5 de l'Eulàlia Bota; m'he d'encarregar de portar tots els nens a les diferents activitats i així també ajudar a les mestres.
Per últim, vam fer la co-tutoria amb les nostres parelles encara que no vam disposar de gaire temps, però ens vam assabentar de les diferents activitats i sessions que van portar a terme durant aquest període.
Cada cop s'apropa més la jornada del dia 4 i tinc la sensació que serà una experiència inoblidable!

María




dijous, 20 de maig del 2010

Adéu, escoles! :(

Avui ha sigut l'últim dia per les meves companyes d'anar a l'escola ja que jo no he pogut anar avui. A l'Eulàlia Bota he estat en dos cursos, a P-5 i a P-4, ja que ja P-3 ja vaig estar quan estava a l'escola de Can Fabra.
L'experiència sobre l'assistència a les escoles és molt bona i estic molt contenta d'haver format part d'aquest projecte Universitat- escola.
Les mestres han sigut molt amables amb nosaltres i ens han tractat com una mestra més, així com també si teníem algun dubte o si volíem preguntar alguna cosa ens han contestat sense cap problema.
A més, el fet d'estar amb aquests nens ha sigut sempre un moment de desconnexió, és a dir, mentre estava a la classe amb els nens fent les diferents activitats m'evadia del món i em centrava només en ells, captaven tota la meva atenció i tot el meu interès. He estat molt a gust a l'escola i agraeixo l'actitud de les mestres. Tot i així, sempre hi ha alguna coseta que ens agradaria millorar o poder posar-li algun remei, però això no depèn de nosaltres i bé, esperem que amb les propostes que hem estat fent al llarg del curs es solucionin els problemes o es milloren segons quins aspectes.
Hem d'agrair a les nostres professores de la Universitat el fet que hagin volgut formar part d'aquest projecte i donar les gràcies també a tantes escoles per voler participar-hi i rebre aquest tracte.
Penso que ens hem de sentir afortunades ja que aquestes escoles han hagut de fer un esforç per tal de preparar les activitats que hem estat fent durant tot el curs perquè nosaltres vindríem , és a dir, totes aquestes activitats porten una feina darrere. Ha sigut emocionant i sense cap dubte tornaria a repetir, llàstima que ja s’acaba el curs i el seu també, es clar!
Ara, espero amb moltes ganes la jornada del 4 de juny, penso que és una locura portar al campus 600 nens, però crec que serà una experiència espectacular i de la qual tothom en voldrà formar part. És necessari esforçar-nos perquè aquests nens se sentin com ens han fet sentir a nosaltres quan hem anat a les escoles. Serà una experiència magnífica més.

María