Segon i últim dia de co-tutories!

Avui ha sigut el segon dia de co-tutories amb les companyes, però com que l'Anna i jo ja ho vam fer dimarts, hem tingut temps per ajudar les nostres companyes i a l'Anna a preparar la feina per demà.
Com ja ens va dir l'Anna, en aquesta sessió de mestres utilitzaríem una dinàmica diferent a l'habitual, i és que ens anirem al Palau de les Heures que està al costat de la facultat de Psicologia i farem allà la co-tutoria.
A més a més, ens agruparan per escoles i tractarem diferents temes; amb la qual cosa penso que ens permet una proximitat cap als mestres i les mestres amb les quals interactuem.
A més, en aquest cas en comptes de power point, les representats del nostr grup 2C hauran de llegir les aportacions que fem cada grup amb la nostra escola. Llavors, quan estem agrupats haurem d'omplir uns pètals contestant unes preguntes ens plantejaran les nostres professores de la uni.
Per tant, després de fer nosaltres les aportacions, la Tamara i la Raquel que són les nostres representats faran un esment de totes les intervencions que hem aportat.
No sé com sortirà aquesta dinàmica, però trobo molt convenient canviar de metodologia per fer arribar a les escoles quin és el nostre pensament, ja que de l'altra manera ja estàvem una mica més saturats i no sabíem gaire bé quines aportacions fer i quins comentaris afegir.
Després de parlar de la co-tutoria de demà, ens hem posat a treballar per la jornada del proper divendres dia 4 que és quan vénen els nens al campus de la universitat i per tal de portar les tasques a terme ens hem reunit per grups. Les meves companyes i jo, que guiem els grup de les diferents escoles hem parlat dels distintius que els nens hauran de portar com també nosaltres mateixes.
Tal i com ens van dir nosaltres haurem de portar una samarreta del mateix color que l'identificador dels nens. En el meu cas, la samarreta haurà de ser de color verd perquè acompanyo els nens de P-5 de l'Eulàlia Bota i el seu distintiu és verd. A més també hem demanat l'Anna que si podíem el proper dia anar a veure l'itinerari que haurem de seguir amb els infants per tal de no perdre'ns divendres que bé.
Tinc moltes ganes de que arribi el dia 4 perquè tinc la sensació que a més de ser una bogeria, també serà una experiència formidable i inoblidable per totes nosaltres!

María

2C i 2A

Avui hem estat a la classe de les companyes del 2A i hem fet classe amb elles.
Primer, l'Anna ha fet una exposició sobre el llibre que estaven treballant a la classe que es titula Un diario de clase no del todo pedagógico. Tracta de la importància que té que la família i l'escola siguin un, és a dir, que formin un conjunt unitari pel propi benefici del nen.
La veritat és que va estar interessant i vaig riure amb la Begonya ja que té una forma molt particular de ser i de portar a terme les seves classes!
Bé, doncs vam estar intervenint amb la resta de companyes sobre el tema de l'exposició (encara que se'ns feia una mica difícil perquè no ens havíem llegit el llibre i només podíem basar-nos en l'exposició que acabàvem de veure, però tot i així alguna que altra aportació hem aconseguit fer).
Amb tot això, hem arribat a la conclusió que és imprescindible el benestar de l'infant, i això comporta que hi hagi una bona relació a través de la comunicació de les famílies. Però no només podem quedar-nos amb aquesta comunicació, sinó que també es pot fomentar aquesta relació a través d'activitats que es poden realitzar entre l'escola i la família.
Per tant, la relació família- escola és imprescindible però per les dues vessants, és a dir, que és necessari que nosaltres coneguem l'entorn familiar i cal que la família conegui el nostre entorn escolar perquè hi pugui haver una coordinació; i d'aquesta manera, també es pot saber si hi ha algun tipus de problemes a casa i com el podem solucionar. En definitiva, ha sigut interessant arribar a una conclusió entre totes gràcies a totes les aportacions.
Just després de l'exposició, la Begonya ens ha explicat amb més profunditat com seria la jornada de divendres que bé (4 de juny). A més, hem fet la repartició de càrrecs, i jo he volgut posar-me com a guia de P-5 de l'Eulàlia Bota; m'he d'encarregar de portar tots els nens a les diferents activitats i així també ajudar a les mestres.
Per últim, vam fer la co-tutoria amb les nostres parelles encara que no vam disposar de gaire temps, però ens vam assabentar de les diferents activitats i sessions que van portar a terme durant aquest període.
Cada cop s'apropa més la jornada del dia 4 i tinc la sensació que serà una experiència inoblidable!

María

Adéu, escoles! :(

Avui ha sigut l'últim dia per les meves companyes d'anar a l'escola ja que jo no he pogut anar avui. A l'Eulàlia Bota he estat en dos cursos, a P-5 i a P-4, ja que ja P-3 ja vaig estar quan estava a l'escola de Can Fabra.
L'experiència sobre l'assistència a les escoles és molt bona i estic molt contenta d'haver format part d'aquest projecte Universitat- escola.
Les mestres han sigut molt amables amb nosaltres i ens han tractat com una mestra més, així com també si teníem algun dubte o si volíem preguntar alguna cosa ens han contestat sense cap problema.
A més, el fet d'estar amb aquests nens ha sigut sempre un moment de desconnexió, és a dir, mentre estava a la classe amb els nens fent les diferents activitats m'evadia del món i em centrava només en ells, captaven tota la meva atenció i tot el meu interès. He estat molt a gust a l'escola i agraeixo l'actitud de les mestres. Tot i així, sempre hi ha alguna coseta que ens agradaria millorar o poder posar-li algun remei, però això no depèn de nosaltres i bé, esperem que amb les propostes que hem estat fent al llarg del curs es solucionin els problemes o es milloren segons quins aspectes.
Hem d'agrair a les nostres professores de la Universitat el fet que hagin volgut formar part d'aquest projecte i donar les gràcies també a tantes escoles per voler participar-hi i rebre aquest tracte.
Penso que ens hem de sentir afortunades ja que aquestes escoles han hagut de fer un esforç per tal de preparar les activitats que hem estat fent durant tot el curs perquè nosaltres vindríem , és a dir, totes aquestes activitats porten una feina darrere. Ha sigut emocionant i sense cap dubte tornaria a repetir, llàstima que ja s’acaba el curs i el seu també, es clar!
Ara, espero amb moltes ganes la jornada del 4 de juny, penso que és una locura portar al campus 600 nens, però crec que serà una experiència espectacular i de la qual tothom en voldrà formar part. És necessari esforçar-nos perquè aquests nens se sentin com ens han fet sentir a nosaltres quan hem anat a les escoles. Serà una experiència magnífica més.

María

Relaxació !

Avui hem començat el dia relaxadament, perquè la Paqui i l'Andrea han basat la seva presentació en aquest concepte. Han escollit dos fragments: un en què en Pau es portava molt malament i no feia cas del que els seus companys i la Clara li deien i un altre en què el seu comportament era correcte i ell mateix reconeixia que estava tranquil.
Han comparat les reaccions d'en Pau en situacions diferent i tot això ens ha portat a la dinàmica de relaxació en la qual hem après a respirar correctament: agafant aire pel nas fins que s'ompli completament la panxa, aguantar l'aire dos o tres segons i exhalar l'aire notant com es desinfla la panxa. La respiració ha sigut la base de la dinàmica ja que la resta d'exercicis els hem fet tenint molt controlada la respiració.
A més d'aprendre nosaltres tècniques de respiració també hem treballat diferents exercicis que podem fer servir a l'aula amb els nens perquè si vénen molt esbarats del pati o surten de la classe de psicomotrocitat i estan una mica moguts, sapiguem com calmar una mica el ambient.
Per finalitzar la dinàmica ens han explicat una història en la qual cadascuna de nosaltres era la protagonista d'aquesta història i realment m'he sentit protagonista i identificada en la història. Aquest recurs jo ja el coneixia perquè en moments anteriors de la meva vida he necessitat aquest tipus d'evasió del món que per a mi suposen aquesta mena d'exercicis perquè sóc molt nerviosa. És a dir, estic acostumada a aquests tipus d'exercicis, però cada vegada que hem proposen nous models em sento bé i còmode amb l'experiència.
Tot seguit ens han preguntat com ens havíem sentit i bé, tal i com acabo d'explicar m'he sentit protagonista del compte i m'he sentit molt còmode i reflexada. També ens han preguntat si creiem que aquests exercicis són beneficiosos pels nens i penso que si, que són molt convenients pels nens perquè penso que és una manera de canalitzar i controlar els seus nervis o moments de ràbia, etc.
La veritat és que m'ha agradat molt aquesta exposició i penso que ha sigut molt profitosa en tots els aspectes.

Després de l'exposició hem treballat el joc: què era, quins tipus de jocs hi havia i quins possibles objectius podíem extreure de cada joc. Hem jugat a tres jocs diferents: el director d'orquestra, en el qual es treballava l'atenció, els instruments de música i la rapidesa; el pistoler, on es treballava el moviment, la rapidesa en parlar i la memòria; i el míssil, l'elefant i la gelatina, on es treballava la memòria, la coordinació amb el company i la pèrdua de vergonya. Ens hem divertit molt i hem rigut molt també.
A més, hem reflexionat sobre la manera d'enfocar els jocs, i és que no només és necessari explicar el joc i prou, sinó tenir en compte els possibles conflictes que es poden generar i també hem d'estudiar les vessants que el joc pot adoptar, etc.
Malgrat tot, ja queden poques classes i no crec que es pugin repetir sessions d'aquest tipus que per a mi són de desconnexió total i em van sensacionalment bé ara que comencem amb l'època d'exàmens.

María.

L'últim dia a la classe dels Guppies :(

Avui ha sigut el meu últim dia a la classe dels Guppies ja que dijous que ve, que seria l'últim dia, no puc anar.
He tornat a estar a la biblioteca i a la classe d'anglès i continuo pensant que els nens agafen aquestes dues classes amb molta energia i moltes ganes. La bruixa Laia els fascina i també els hi agraden molt els contes que explica la mestra. Avui el llibre es titulava "Les quatre cantonades de no res" i han treballat les cantonades i formes com el quadrat i la rodona.
La veritat és que el conte no donava molt de sí pel que, a més de ser curt, les activitats que han pogut fer tampoc han sigut molt llargues.
Després la mestra que es diu Laia els hi ha explicat un conte que tractava sobre un ratolí que volia casar la seva filla amb la cosa més important del món. Segons el ratolí rei deia que era el Sol, el Sol deia que era el núvol, després el vent i a continuació la paret. Finalment el ratolí rei ha arribat a la conclusió que la cosa més important del món és el ratolí. Penso que aquest conte no els hi agradat tant com els de les rodones perquè no han mostrat tant d'interès.
Volia comentar un aspecte que m'ha agradat molt sobre una nena que es deia Cloe, i és que quan hem arribat tots els nens i nenes s'han assegut al terra i la mestra també. Llavors, la Laia ha dit "Bon dia a tots" i tots han contestat "Bon dia", però la Cloe de sobte ha dit "I a la Irene que no li diem Bon dia?" Resulta que la Irene és la nena de la que vaig parlar en l'anterior comentari quan vaig anar a les escoles que tenia necessitats educatives especials. Llavors mitjançant el llenguatge de signes tots les nenes i els nens l'han dit Bon dia i ella ha contesta de la mateixa manera i somrient.
Aquest gest per part de la seva companya m'ha commogut i m'ha fet pensar que els nens tenen molt en compte les persones amb aquestes necessitats i que d'alguna manera (en aquest cas fent servir el mateix llenguatge que la Irene) volen ajudar-los. En aquest aspecte, es pot relacionar una mica amb el tema d'en Pau, el protagonista del llibre Nens de Vidre, que tenia un parell de companys que volien comprendre'l i ajudar-lo, però en aquest cas ha sortit de la pròpia Cloe arrecordar-se de saludar la seva companya d'una manera que ella ho entengués. Després m'he assabentat que els nens i nenes de la classe dels Guppies estan aprenent el llenguatge de signes que utilitza l'Irene per comunicar-se.
Després hem pujat a la classe d'anglès i la Marta ens ha explicat que estan treballant el llibre dels Tres porquets i el llop perquè el 17 de juny faran una representació del conte en anglès davant els pares i mares dels nens. Li he preguntat a la Marta si els nens tenien diàleg en anglès i m'ha dit que sí que tenien, i que a més a més ja se'l sabien, és a dir, que estan fent un gran esforç i s'estan ensortint molt bé.

Com acomiadament de l'escola Eulàlia Bota m'agradaria dir que aquesta ha sigut una gran experiència de la que espero treure un gran profit i de la que n'he gaudit per sobre de tot.
Em fa molta llàstima marxar de l'escola i no tornar-ne fins qui sap quan, però de totes maneres sempre recordaré aquells primers nens amb els que vaig treballar i les seves petites i grans anècdotes.
Espero amb molta ànsia el dia 4 de juny per veure com organitzarem i com serà aquesta gran trobada amb totes les escoles. No puc esperar!

María

Avui han portat a terme la presentació del llibre La niña del lápiz marrón la Sandra i la Marina, qui ens han portat un fragment que parlava sobre la importància que té el llenguatge i la manera de dir les coses actualment.
La primer activitat que ens han proposat ha estat escriure en dues cartolines diferents una cosa positiva que nosaltres diem quan saludem a una persona i una altra cosa negativa. Ens ha sigut més fàcil dir la positiva que no pas la negativa, perquè suposu que estem més acostumats dir coses positives quan saludem als nostres amics que no tot el contrari.
La segona part de l’activitat m’ha semblat original i positiva ja que ens han donat una cartolina perquè poséssim el nostre nom i l’havíem d’anar passant a la resta de companyes per tal que aquestes posessin qualsevol cosa positiva sobre nosaltres en el nostre paper i aquest havia de tornar-nos a nosaltres, en el cas en què no volguéssim posar res en una de les cartolines, no passava res ja que era voluntari. La meva tarjeta ha quedat de la seüent manera:

Amigable Viva! Divertida!!!! Simpàtica Bromista

Graciosa Riallera Alegre Super riallera, es un encanto hablar contigo.

Realment, aquesta activitat et puja la moral i t’anima el dia ja que no penses que la gent del teu voltant (però que encara no ens coneixem gaire bé) opini aquest tipus de coses sobre nosaltres. És a dir, cadascú té els seus pensaments sobre cada persona ja siguin positius i negatius, però el fet d’expressar-los i treure’ls a la llum és una cosa que no estem acostumats a fer i que de tant en tant va molt bé.
Per tant, com a reflexió de la presentació m’agradaria dir que és molt important mediar i controlar el nostre llenguatge i cuidar la nostra forma de dir les coses, perquè segons el to de veu i la manera de dir-ho es pot entendre d’una manera o d’un altre i és en aquest moment quan es poden crear els conflictes. Jo, normalment, acostumo a tenir problemes per la meva manera de dir les coses, però poc a poc quan les dic m’adono de com ho he dit i que, potser, he ferit a la persona amb la que estic parlant, per tant, cada vegada que parlo em paro bastant a pensar sobre què dir i com dir-ho per després no tenir problemes innecessaris.

A continuació, les companyes que van anar a les colònies amb les escoles ens han estat explicant com van anar i quins aspectes van trobar profitosos i positius i quins no. Hem arribat a la conclusió que la casa de colònies no estava preparada pels nens d’infantil i que, per la propera vegada, l’escola s’haurà d’informar millor sobre les activitats que ofereix la classe de colònies per tal de millorar l’estància dels nens i també els de les monitores.

En la última part de la classe l'Anna ens ha estat explicant una mica com ha sigut la seva experiència a República Dominicana i com ha sigut el treball que ha portat a terme amb els educadors que hi treballen allà.
Realment, m’ha sobtat molt el tema que hem tractat, perquè no tenia gaire coneixença sobre el tema del turisme sexual. És imperdonable que existeixin persones d’aquest tipus que es dediquin a viatjar per satisfer els seus aspectes sexuals amb nens, em resulta realment impossible de comprendre. M’ha semblat molt interessant l’ajuda i els jocs que proposen els educadors per ajudar als nens, però sincerament, crec que aquestes ajudes al cap i a la fi només es queden als caps d’alguns nens i altres nens passaran del tema perquè necessiten els diners per menjar.
De tota manera, crec molt convenient les intencions i propòsits que pretenen abordar els educadors, encara que tot els seria molt més fàcil si rebessin més ajudes i més subvencions de l’estat per portar a terme les seves ajudes. Malgrat tot, tot això és un tema molt complicat i realment difícil de portar, ja que encara que hi ha molta gent que s’esforça perquè no es donin aquests fets, també hi ha molta gent que no es preocupa per aquests aspectes i no tenen en compte la vida d’aquests nens.
Nosaltres des d’aquí nosaltres podem enviar el nostre recolzament i podem interessar-nos per aquests assumptes, però estar clar que la societat de la República Dominicana ha de patir un gran canvi radical i una transformació, perquè tot això desaparegui, cosa que amb els anys potser prospera o potser que desgraciadament empitjori.

María.

La classe dels Guppies!

Avui m'ha agradat molt l'estada a l'escola, ja que com és la jornada que estarem hem tornat a canviar de classe i en aquesta ocasió m'he posat a P-4, a la classe dels Guppies.

Els dijous aquesta classe es divideix en dos i primer uns fan anglès i altres biblioteca, jo primer he anat amb els de la biblioteca i després hem fet un canvi.

Es nota que els nens els hi agrada anar la biblioteca i tenen molt interioritzat el que es duu a terme allà; només arribar ja sabien que havien de parlar més fluix i assentar-se al terra perquè de seguida començaria el conte.

Per tal d'introduir el conte les mestres utilitzen una titella que es diu La bruixa Laia, i aquesta els pregunta com estan aquest matí i també els hi pregunta si tenen idea sobre el tema del conte. Aquí els nens comencen a divagar i inventar-se possibles finals i entramats, a vegades tot basant-se en altres contes que ja els han explicat.

L'ambient que hi ha a la biblioteca és molt relaxat, calmat i tranquil, és a dir, es respira un entorn molt favorable i es veu com els nens fan cas del que els hi diu la mestra i també de les normes que s'han de seguir.

A més, tal i com vam dir la Gemma i jo en la nostra exposició, la literatura infantil es pot treballar de moltes maneres arrel d'un conte, i una d'aquestes maneres era interactuant directament amb els propis alumnes.

M'ha agradat molt de la forma que ho feia la mestra, perquè no només es limitava a llegir el llibre, sinó que també la pregunta que els hi feia. El conte tractava es deia 10 aneguets de goma i explicava la història de la fabricació dels ànecs i com, quan els estan transportant en vaixell, una caixa de deu ànecs cau a l'aigua i amb la marea cadascun se'n va cap a un punt cardinal. D'aquesta manera, els aneguets es van trobant diferent animals i a mesura que la mestra avança en el conte s'atura i pregunta els nens quins animals havien sortit perquè fessin memòria.

També han treballat les matemàtiques quan, llegint el conte d'un alumne, han anat contant els objectes que sortien, etc., és a dir, treballen moltes "assignatures" a través del conte: m'ha semblat molt profitós i positiu.

Quan hem fet el canvi hem pujat al primer pis, on és l'aula d'anglès, i els nens han entrat totalment en silenci.

Hem fet una rotllana i s'han assegut a terra, la mestra d'anglès ha passat un Guppie i tots els nens l'havien de dir GOOD MORNING i fer-li un petó al guppie. Els nens, per lo petit que són i els anys que tenen, des del meu punt de vista tenen una pronunciació d'anglès molt bona i m'ha sobtat molt positivament.

He fet unes quantes fotografies a la classe d'anglès perquè m'ha agradat molt que tot estigués en anglès, ja que d'aquesta manera els nens es van familiaritzant més amb l’ idioma.

La mestra es dirigeix els nens tant en català com en anglès i, encara que jo pensés que no l'entenen, m'he quedat estupefacta quan he vist que encara que els hi costava una mica contestaven a la mestra i fins tot algunes vegades en anglès! Ha sigut realment excepcional trobar-me en aquesta situació.

A més, tal i com he dit sobre la biblioteca, també saben que a la classe d'anglès s'ha d'estar en silenci, i mentrestant treballaven, el seu to de veu ha estat molt controlat.

Una de les coses que també m'ha agradat del dia d'avui és que per canviar d'una classe a una altre les mestres van cantant, en un to ve de veu adequat per no molestar els demés, i els nens les segueixen.

Estic desitjant tornar un altre cop i tornar a la biblioteca i la classe d'anglès perquè són activitat molt diferents que no havia vist fins ara i vull observar i investigar més sobre com treballen i les reaccions dels infants.

María

El cinema

L'exposició d'avui ha estat a càrrec de la Paller i en Marc que han escollit el llibre de Carme Barba Nens de vidre per portar a terme la seva presentació.
El fragment que han escollit tracta de quan la mare d'en Pau està parlant amb la mare i en Pau està saltant d'un costat a un altre de la carretera i sa mare diu "Avara si t'atropellen d'una vegada".
Llavors, la seva dinàmica ha consistit en què en dos paperets havíem de posar una cosa positiva i una altra negativa d'en Pau. Com a cosa positiva he posat que és carinyós amb la gent que realment l'importa i estima com en el cas de la seva mare, l'àvia i inclòs, també, la pròpia Clara. En canvi, com a aspecte negatiu he posat que és tossut.
Personalment, la part que més m'ha costat trobar ha sigut la negativa i la majoria de la resta de la classe també. L'explicació a això ha estat que com sabem la malaltia que té i els problemes que comporta, sabem que tot el que fa és degut a aquesta causa i no perquè en Pau vulgui ser així.
Trobem dos entorns principalment en aquest llibre que són el familiar i l'escolar. Tots dos exerceixen una gran influència sobre la criança i el desenvolupament d'en Pau i això es nota a l'hora de crear el seu autonocepte i repercuteix també en la seva autoestima.
Aquest autoncepte és dolent i comporta una baixa autoestima que és, entre d'altres, un dels factors que condiciona el comportament que té en Pau a l'escola i a casa.
Per tant, la Patricia després ens ha explicat que allò idíl·lic seria que tant l'entorn llunya (mitjans de comunicació i societat) com l'entorn proper (família, escola i barri) estiguessin lligats en una xarxa.

En la segona part de la classe hem treballat la importància del cinema i la forma de treballar les pel·lícules a l'aula.
Per saber com es pot treballar aquest aspecte hem sigut nosaltres mateixes les que hem viscut aquesta experiència. Hem vist tres talls: dos de sèries infantils (Pocoyo i Caillou) i un altre de la pel·lícula de Nemo. Tot seguit, havíem de contestar les preguntes següents:

1.- Quins són els valors que fomenta el fragment?
2.- Quins són els objectius educatius amb els que podríem treballar amb el fragment?
3.- Què mostra de positiu? I de negatiu? I com es pot treballar per potenciar-ho i transformar-ho en positiu?
4.- De quina manera creieu que pot treballar-se la peça amb els infants?
5.- Com es poden veure reflectits els alumnes envers la peça?

Bé, d'aquesta manera quan hem acabat de veure els tres talls i hem contestat les preguntes anteriors, m'he adonat que de molts d'aquests aspectes que han sortit jo no n'era conscient a mesura que anava veien el vídeo. És a dir, potser tenia alguna idea del que volien transmetre els talls, però al final hem fet un bon recull d'idees.
Hem suggerit diferents formes de treballar els continguts, no tan sols posar la pel·lícula o el tros de capítol i ja està, sinó que hem de fer interactuar els nens amb el que estan veien perquè pensés i reflexiones, en la mida del possible, sobre el que estava veien, per després amb les nostres ajudes i les seves aplicacions, la feina obtingués el seu fruit.

Per últim, la Patricia ens ha mostrat diferents webs on es poden consultar activitats relaciones amb pel·lícules i tasques que es poden dur a terme.

María.