Avui ha sigut el meu últim dia a la classe dels Guppies ja que dijous que ve, que seria l'últim dia, no puc anar.
He tornat a estar a la biblioteca i a la classe d'anglès i continuo pensant que els nens agafen aquestes dues classes amb molta energia i moltes ganes. La bruixa Laia els fascina i també els hi agraden molt els contes que explica la mestra. Avui el llibre es titulava "Les quatre cantonades de no res" i han treballat les cantonades i formes com el quadrat i la rodona.
La veritat és que el conte no donava molt de sí pel que, a més de ser curt, les activitats que han pogut fer tampoc han sigut molt llargues.
Després la mestra que es diu Laia els hi ha explicat un conte que tractava sobre un ratolí que volia casar la seva filla amb la cosa més important del món. Segons el ratolí rei deia que era el Sol, el Sol deia que era el núvol, després el vent i a continuació la paret. Finalment el ratolí rei ha arribat a la conclusió que la cosa més important del món és el ratolí. Penso que aquest conte no els hi agradat tant com els de les rodones perquè no han mostrat tant d'interès.
Volia comentar un aspecte que m'ha agradat molt sobre una nena que es deia Cloe, i és que quan hem arribat tots els nens i nenes s'han assegut al terra i la mestra també. Llavors, la Laia ha dit "Bon dia a tots" i tots han contestat "Bon dia", però la Cloe de sobte ha dit "I a la Irene que no li diem Bon dia?" Resulta que la Irene és la nena de la que vaig parlar en l'anterior comentari quan vaig anar a les escoles que tenia necessitats educatives especials. Llavors mitjançant el llenguatge de signes tots les nenes i els nens l'han dit Bon dia i ella ha contesta de la mateixa manera i somrient.
Aquest gest per part de la seva companya m'ha commogut i m'ha fet pensar que els nens tenen molt en compte les persones amb aquestes necessitats i que d'alguna manera (en aquest cas fent servir el mateix llenguatge que la Irene) volen ajudar-los. En aquest aspecte, es pot relacionar una mica amb el tema d'en Pau, el protagonista del llibre Nens de Vidre, que tenia un parell de companys que volien comprendre'l i ajudar-lo, però en aquest cas ha sortit de la pròpia Cloe arrecordar-se de saludar la seva companya d'una manera que ella ho entengués. Després m'he assabentat que els nens i nenes de la classe dels Guppies estan aprenent el llenguatge de signes que utilitza l'Irene per comunicar-se.
Després hem pujat a la classe d'anglès i la Marta ens ha explicat que estan treballant el llibre dels Tres porquets i el llop perquè el 17 de juny faran una representació del conte en anglès davant els pares i mares dels nens. Li he preguntat a la Marta si els nens tenien diàleg en anglès i m'ha dit que sí que tenien, i que a més a més ja se'l sabien, és a dir, que estan fent un gran esforç i s'estan ensortint molt bé.
Com acomiadament de l'escola Eulàlia Bota m'agradaria dir que aquesta ha sigut una gran experiència de la que espero treure un gran profit i de la que n'he gaudit per sobre de tot.
Em fa molta llàstima marxar de l'escola i no tornar-ne fins qui sap quan, però de totes maneres sempre recordaré aquells primers nens amb els que vaig treballar i les seves petites i grans anècdotes.
Espero amb molta ànsia el dia 4 de juny per veure com organitzarem i com serà aquesta gran trobada amb totes les escoles. No puc esperar!
María
He tornat a estar a la biblioteca i a la classe d'anglès i continuo pensant que els nens agafen aquestes dues classes amb molta energia i moltes ganes. La bruixa Laia els fascina i també els hi agraden molt els contes que explica la mestra. Avui el llibre es titulava "Les quatre cantonades de no res" i han treballat les cantonades i formes com el quadrat i la rodona.
La veritat és que el conte no donava molt de sí pel que, a més de ser curt, les activitats que han pogut fer tampoc han sigut molt llargues.
Després la mestra que es diu Laia els hi ha explicat un conte que tractava sobre un ratolí que volia casar la seva filla amb la cosa més important del món. Segons el ratolí rei deia que era el Sol, el Sol deia que era el núvol, després el vent i a continuació la paret. Finalment el ratolí rei ha arribat a la conclusió que la cosa més important del món és el ratolí. Penso que aquest conte no els hi agradat tant com els de les rodones perquè no han mostrat tant d'interès.
Volia comentar un aspecte que m'ha agradat molt sobre una nena que es deia Cloe, i és que quan hem arribat tots els nens i nenes s'han assegut al terra i la mestra també. Llavors, la Laia ha dit "Bon dia a tots" i tots han contestat "Bon dia", però la Cloe de sobte ha dit "I a la Irene que no li diem Bon dia?" Resulta que la Irene és la nena de la que vaig parlar en l'anterior comentari quan vaig anar a les escoles que tenia necessitats educatives especials. Llavors mitjançant el llenguatge de signes tots les nenes i els nens l'han dit Bon dia i ella ha contesta de la mateixa manera i somrient.
Aquest gest per part de la seva companya m'ha commogut i m'ha fet pensar que els nens tenen molt en compte les persones amb aquestes necessitats i que d'alguna manera (en aquest cas fent servir el mateix llenguatge que la Irene) volen ajudar-los. En aquest aspecte, es pot relacionar una mica amb el tema d'en Pau, el protagonista del llibre Nens de Vidre, que tenia un parell de companys que volien comprendre'l i ajudar-lo, però en aquest cas ha sortit de la pròpia Cloe arrecordar-se de saludar la seva companya d'una manera que ella ho entengués. Després m'he assabentat que els nens i nenes de la classe dels Guppies estan aprenent el llenguatge de signes que utilitza l'Irene per comunicar-se.
Després hem pujat a la classe d'anglès i la Marta ens ha explicat que estan treballant el llibre dels Tres porquets i el llop perquè el 17 de juny faran una representació del conte en anglès davant els pares i mares dels nens. Li he preguntat a la Marta si els nens tenien diàleg en anglès i m'ha dit que sí que tenien, i que a més a més ja se'l sabien, és a dir, que estan fent un gran esforç i s'estan ensortint molt bé.
Com acomiadament de l'escola Eulàlia Bota m'agradaria dir que aquesta ha sigut una gran experiència de la que espero treure un gran profit i de la que n'he gaudit per sobre de tot.
Em fa molta llàstima marxar de l'escola i no tornar-ne fins qui sap quan, però de totes maneres sempre recordaré aquells primers nens amb els que vaig treballar i les seves petites i grans anècdotes.
Espero amb molta ànsia el dia 4 de juny per veure com organitzarem i com serà aquesta gran trobada amb totes les escoles. No puc esperar!
María
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada