La classe dels Pegasos!

Ahir vam tornar a les escoles i entre totes vam decidir canviar de classes i de curs fins i tot perquè tothom pogués estar a tots els cursos i les classes. Jo continuo estant a P-5, però ara a la classe dels Pegassos amb la Cristina.

La mestra d'aquesta classe és la Mercè i va ser molt amable a l'hora de rebre'ns. Quan vam arribar a la classe ens vam asseure en la rotllana que ja tenien feta els nens, ens vam presentar i tots ens van dir hola i bon dia, aquest gest em va fer molt il•lusió.
Després la Mercè va passar llista i amb una rutina molt interioritzada tots contestaven amb bon dia!

Els nens ens van explicar que avui divendres celebrarien la Mona a l'escola i que per tant ahir havien de fer l'àlbum que es portarien a casa per setmana santa.
També ens van explicar ells mateixos que hi havia un nen que marxava a una altra escola perquè marxava a un altre lloc a viure, concretament al Masnou.

A continuació la Mercè ens ha explicat com la podíem ajudar-los amb els àlbums ja que només havien de posar els fasteners i les tapes i contraportades.
La portada era molt bonica ja que amb diferents pètals pintats i decorats de diverses maneres formaven una flor. I realment era preciosa.

Si alguna fitxa no tenia forats doncs venien ens ho demanàvem i els hi fèiem. M'he assabentat en què els nens tenen una mica més de picardia que no pas a la classe en la que estava abans, encara que com a tots llocs sempre hi ha els nen que sap més i l'altre que li costa més.

M'ha agradat molt aquest canvi a la classe dels Pegassos, vull començar de seguida amb els tallers que ells fan i les ganes que li posen.

María.

La tela d'aranya i les pors

Avui la primera mitja hora de classe l'hem fet a la sala de Graus perquè l'Anna ha tingut que assistir a l'acte de presentació de la III Jornada de Teatre Formatiu.

Una vegada a classe hem començat les dinàmiques, la primera l'han fet la Laura i la Laia Sans, ens han presentat el fragment en què la Clara es derrumba davant d’en Pau perquè la situació la supera, i es veu que aquest agafa el rol de consolador tal i com fa la Clara quan ell entra en crisi.
Amb totes les noies de classe hem creat una tela d'aranya amb frases o paraules que demostressin les qualitats que ha de tenir una bona mestra i amb una bola de llana, a mesura que anàvem dient paraules ens l'anàvem passant i això confeccionant la teranyina.
Després ha sorgit un debat arrel de les preguntes que ens han formulat sobre el que pensàvem sobre la reacció de la Clara davant el problema, com solucionaríem el problema i com creiem que actuaven els pares.
Majoritàriament totes estàvem d'acord en què en Pau necessita ajuda professional, i pot ser l'escola l'hauria d'haver proporcionat abans per no arribar a l'extrem en el que es trobaven. En quant a la reacció de la Clara penso que potser hagués pogut demanar ajuda i no voler controlar la situació ella sola encara que ella havia intentat per tots els medis ajudar en Pau. I per últim, la reacció dels pares, coincideixo amb les meves companyes que deien que no van saber acceptar que el seu fill tenia realment un problema fins al final del llibre quan ja el porten al centre especialitzat.

L'altre dinàmica l'han portat a terme l'Alba i la Reyes i han escollit el fragment en què en Pau té molta por perquè tots els nens estan al gimnàs corrent i fent xivarri, i a més es riuen d’en Pau perquè no vol ficar-se a la piscina ja que l'any passat es va ofegar.
En un mural han enganxat quatre sobre amb cares tristes que simbolitzaven les pors i tristeses, i al mig del mural hi havia una pregunta que deia: "¿Quines són les vostres pors?" llavors ens han donat dos paperets, en el primer havíem de posar la major de les nostres pors i ficar-la dins del sobre, per després, en el segon paper escriure què és el que fem per relaxar-nos.
Han volgut manifestar amb aquesta activitat que mentrestant els nens estan jugant i fent xivarri al gimnàs, ningú està fent cas en Pau i li deixen allà tot sol per quan hagin de marxar cap a classe.

Després s'ha obert un debat sobre què eren les pors i perquè les tenim. Han sorgit quatre aspectes principals que eren: la por per allò que no coneixem; la por per una experiència anterior (no èxit, fracàs); la por a no controlar, a la inseguretat i la por a patir.
Quan som petits no tenim aquestes pors ben bé no sé perquè, imagino per què no tenim problemes que ens amoïnin o pot ser perquè no ens espanta allò desconegut. L'Anna ens ha explicat que el problema d'aquestes pors que es creen són degudes a les expectatives que els que ens envolten (o en algun cas nosaltres mateixos) pensen o tenen de nosaltres. Pot ser a una persona des de petit li ensenyen que ha d'arribar molt alt i després es queda més a baix i tenim pot a quedar-nos allà a baix perquè no és pel que ens han educat.
El que jo he après és que hem de mirar de saber acceptar el fracàs com una cosa bona per poder seguir endavant i així que no es creïn els estats negatius que he nomenat abans ja que "De los errores se aprende".

És necessari continuar endavant i hi ha a les que li costa més que altres però no es poden quedar estancades perquè pot ser que d'aquí no en surtin mai.
Penso que tothom ha de ser positiu encara que la vida que l'acompanyi no sigui l'adequada (o pensi que no és l'adequada) per poder continuar i que això tingui sentit.

María.

Primera co-tutoria amb les mestres i visita a l'Aquàrium

Avui hem tingut la primera sessió de co-tutories amb les professores de les escoles.
Cada classe ha explicat què ens havia sorprès, quins dubtes teníem i què proposàvem de les escoles a les que anàvem.
Les professores ens van contestar amb molta certesa totes les preguntes que vam fer i ens van fer pensar en altres.
Un tema que es va tractar molt va ser l'avaluació dels nens, ja que a EI és bastant difícil perquè no funciona amb notes ni qualificacions, sinó mitjançant l'observació.
Les mestres van ressaltar que era el factor més important per avaluar un alumne perquè veien com evoluciona, que fa, etc. és com podem saber si realment ha adquirit els objectius del curs i a la vegada del cicle.

També es va parlar que per exemple a l'escola dels Encants barrejaven les tres classes de P-3 i els nens podien escollir quin "ambient" feien, és a dir, van sortir moltes maneres diferents de treballar.
Unes escoles ho feien per espais, altres per tallers, altres per ambients, etc. Ens van explicar també que els espais i els racons, per exemple, algunes escoles només els fan quan hi som nosaltres perquè som més gent a l'aula i és més fàcil controlar als nens, però quan només hi ha una mestra a l'aula es fa molt complicat.

Ens van remarcar molt que a l'EI el temps és molt flexible perquè segons els moments es poden adaptar les activitats però que com tothom necessitarien molt més temps per arribar a fer tot el que els hi demanen. S'intenta administrar de la manera millor possible però sempre és necessari una mica més. També es queixaven que els hi faltaven recursos i que aquest aspecte era molt important perquè era completament necessari per acabar d'enllestir tasques i per poder fer correctament tot el que han de portar a terme.

La veritat és que va ser bastant interessant perquè es van tractar alguns aspectes que fins al moment no s'havien tractat i van sorgir preguntes i debats a partir d'aquestes.
Penso també que algunes de les nostres propostes els hi poden servir per millorar a les seves escoles i del que si que estic segura és que les seves respostes i aportacions ens serviran a nosaltres pel futur.

Després de la co-tutoria vam anar a l’Aquàrium i va estar realment bé la sortida. Quan vam arribar ens van portar a l'auditori i ens van començar a explicar com són les instal·lacions i que serveis ofereixen, etc. quan de sobte van representar-nos un petit "sketch" d'una obra que fan per nens petits que, per cert, va estar molt entretinguda i ens ho vam passar molt bé.
Ens van explicar també que tenen diferents projectes educatius segons les edats i els cicles, com és el cas de l'educació infantil, l'educació primària, l'educació secundària i la universitat. També tenien projectes per a persones professionals i per a empresaris.
Va ser interessant saber quines activitats tenen per a cada projecte i la intenció d'aquestes.

Per finalitzar vam poder gaudir de la visita a l’Aquàrium i va ser molt interessant, perquè jo per exemple només hi havia anat un cop i llavors em va resultar agradable poder gaudir de l'espectacle marítim.
M'agradaria posar una foto d'unes de les peixeres que més em va agradar que va ser una tropical:

Va ser fantàstic.

María.

Segon dia de co-tutories

Avui ha sigut un classe realment interessant ja que hi ha hagut dues exposicions dels llibres de lectura i m'han impactat moltíssim. La primer exposició l'han fet la Núria i la Miriam i només entrar a la classe ja he quedat sorpresa. Les cadires de la classe estaven posades en semicercle deixant al centre de l'aula una paperera amb espelmes rodejant-les. He de reconèixer que la primera impressió ha sigut de "Què farem amb aquesta paperera i les espelmes?" però després tot ha anat agafant sentit. Elles han escollit el llibre de Nens de Vidre, concretament el fragment en el que en Pau està saltant d'un costat a un altre i la mare li diu "Avera si t'atropellen d'una vegada". Llavors ens han donat tres cartolines i ens han fet escriure en una d'elles com ens sentíem aquest matí segons havia transcorregut el matí, qualificant-lo de l'1 al 5.

Tal i com s'observa a la fotografia jo he decidit posar un 4 perquè hem sentia contenta i el de matí ha transcurs amb normalitat.

Una vegada hem escrit el número ens han demanat que escrivim una frase o una paraula que ens hagi dit alguna persona que no ens hagi agradat. Jo he escollit aquesta: "Quan et vaig conèixer no em vas caure gens bé (Ara és el meu millor amic)" i ens han demanat que la trenquéssim i la llencéssim a les escombraries.

Tot seguit ens han demanat que escrivim alguna cosa que ens agradi (una paraula o una frase) per la persona que teníem a la dreta. Abans hem escrit la frase que no ens va agradar per identificar-nos una mica com es podia sentir el Pau quan la seva mare li va dir això. I ens han fet escriure la frase bonica perquè està demostrat que quan rebem alguna informació que "ens fa mal" necessitem informació "bona" que la contraresti i, per tant, nosaltres en aquell moment la necessitàvem.

Jo tenia la Sandra al costat i l'he escrit: "una sonrisa de la gente que quieres te llena de satisfacción" i la Gemma a mi m'ha donat la següent cartolina:


L'exercici realment m'ha conmocionat i a més ha pujat el meu ànim, pel que a hores d'ara posaria un 5 a la cartolina.

Una vegada hem finalitzat l'activitat ens han explicat que el vidre té una propietat que és la resilència que fa que sigui un material molt fràgil. L'Anna doncs, ens ha fet saber que el fet que els nens se'ls hi digui de vidre vol dir que necessiten anar fent transformacions per arribar a desenvolupar-se.

M'ha agradat molt aquesta exposició, a més a més ha sigut molt original i realment ens han fet empatitzar amb el Pau.

La segona exposició l'han fet la Cristina i l'Alexia i també han triat Nens de Vidre. En canvi, elles han escollit el fragment en què el Pau ha dibuixat el rei mag negre perquè deia que era ell qui havia de portar-li les joguines i que l'havia pintat tot negre. Llavors en han explicat que com que els nens de petits no ho expressen tot amb el llenguatge necessiten diferents maneres de dir les coses i una d'elles és el dibuix.

Per tant, basant-se en això ens han fet dibuixar una casa que nosaltres volguéssim i d'aquesta manera "ens coneixeríem" una mica més. No tan sols per fer això podem catalogar o jutjar a una persona però ens pot encaminar a saber com és aquesta persona. Al power point que han realitzat trobàvem les diferents característiques sobre el que significava cada cosa. Per exemple una casa gran que era extrovertida, unes finestres obertes i grans idealista...la meva casa ha sigut així:

Després de dibuixar-la les han recollit i les han repartit aleatòriament perquè una altre persona pogués "esbrinar" com som.
Ja per últim s'han escollit les persones que sortiran a representar a la nostra classe a la co-tutoria de demà i també a les properes. En conjunt hem aportat unes quantes idees sobre el que ens havia sorprès, els dubtes que tenim i les propostes que fem.
S'ha de dir que avui m'he quedat amb ganes d'anar a l'escola, però s'ha de mirar la part positiva i prefereixo pensar que la setmana que bé assistiré amb més ganes.

María.

Primer dia de co-tutories

Avui ha sigut la primera classe de co-tutories que hem fet des de que va començar el curs.
La meva parella en aquest cas, és l'Anna ja que havíem d'escollir una persona per formar la parella que anés a l'escola un dia diferent del nostre.
Hem tingut la sort que ella tenia el portàtil i a mesura que m'anava explicant què havia fet a l'escola i a classe m'ho ha anat ensenyant amb el blog.

Les persones del torn de dijous portem una classe menys perquè dimarts passat va nevar i per tant no vam poder assistir a classe.
L'Anna m'ha explicat que hi ha coses que nosaltres hem fet que elles també, com per exemple l'exercici d'escriure el nostre primer dia amb la música o la preparació d'un primer dia de classes com a professores.
Elles han tingut la sort de poder estar amb unes alumnes de tercer de pedagogia a la classe, ja que van fer una classe amb elles en la què els hi van explicar que elles feien l'assignatura de Materials Didàctics i bàsicament consistia en avaluar qualsevol material didàctic. La seva avaluació seria construir o fer un nou material didàctic que encara no existeixi.
M'ha comentat també que van estar una classe amb la Patricia (l'altre professora).

L'Anna també va a l'escola de l'Eulàlia Bota però ella com hi va dimarts no fa tallers sinó espais. Hi ha espais de construccions, de plàstica, d'hort... i la veritat és que m'agradaria provar com són.
Ella està en el de plàstica amb la Rebeca i m'ha explicat coses que han fet que m'han deixat al·lucinada perquè jo quan era petita no recordava fer aquestes coses, com per exemple tocar una pasta de sal freda i calenta per saber què és el fer i què és el calor.
A més, una de les altres característiques dels espais és que estan barrejats els alumnes de P-3, P-4 i P-5 i això és realment nou i innovador ja que no havia escoltat mai. Segurament tindrà els seus avantatges i inconvenients, però és una experiència que m'agradaria tenir.

Gairebé hem estat fent les mateixes coses a classe que l'altre grup i per tant no hi ha molta diferència.
Realment estem aprenent de tota aquesta experiència de les escoles, de les classes a la uni i d'allò que la gent d'aquests àmbits i sobretot, els propis nens ens aporten.

Per últim l'Anna i jo hem escrit en un full unes quantes premisses i idees per aportar al power point que portarem el proper dia de classe.

María.

L'últim dia a la classe de les abelles

M'agradaria posar unes quantes fotos de la classe de les abelles.


Ahir va ser l'últim dia que la Gemma i jo vam estar a la classe de les abelles en el taller de llengua, perquè entre totes les companyes de classe hem decidit que per conèixer totes tots els cursos podríem canviar cada tres setmanes d'aules i ens ha semblat a totes bé.
Penso que d'aquesta manera podrem veure tots els cursos i les diferents formes que hi ha d'impartir les classes (tallers a P-5; classe normal a P-4...) i així poder esbrinar poc a poc (si no ho tenim clar) quin curs preferim.

La diferència d'ahir i els altres dies és que van canviar els grups, perquè estaven dos dies al mateix taller, i com que aquest era el tercer dia van canviar els grups.
Normalment cada dia ens posàvem en una taula cadascuna i m'enrecordo que a la primera que hem vaig posar va ser una mica caòtic perquè hi havia més d'un nen molt mogut i era una mica difícil controlar l'activitat, el segon dia ja va ser més tranquil, però també hi havia encara nens moguts. En canvi, a la taula d'ahir tots van jugar molt bé a tots els jocs i encara que alguns nens i nenes tenien dificultats per llegir era molt més fàcil ajudar-los.

És veritat que té molta influència la manera de repartir els nens i nenes en els grups d'una manera homogènia o heterogènia i en aquest cas, estan repartits de manera heterogènia. D'aquesta manera els que més dominen la lectura poden ajudar als que tenen més dificultats. El que més m'ha sobtat és que tots estan disposats a ajudar-se entre ells, cosa que és realment positiva perquè d'aquesta manera, no és tan necessària l'ajuda de la professora.

Per acabar, m'agradaria dir que el que més em va agradar d'ahir va ser el fet que l'escola ens ha donat la oportunitat de marxar de colònies amb els nens els dies 15 i 16 d'abril, però com que ens hem apuntat la majoria no crec que sigui possible que totes hi anem. ens han dit que trucaran a un nombre concret d'estudiantes segons el nombre de ràtio de nens que hi vagin i que sortejaran qui va.
És una gran oportunitat de saber com és passar tot un dia sencer amb els nens i el fet de conèixer-nos entre les companyes més a fons.

María.

"No está en crisis la autoridad del profesor, si no la de la institución escolar"

Mirant per internet m'he topat amb aquesta notícia de la setmana pasada (día 6 de març de 2010) que m'ha cridat l'atenció notablement.
És una entrevista a Mariano Fernández Enguita, catedràtic de la Universitat de Salamanca que es queixa de que potser actualment ens fixem i ens basem massa en les coses grans i ens deixem les petites que, pot ser, són les realment importants.
Fernández fa referència a que com volen els professors ser respectats dins les aules si no ho són el director i altres membres de la institució escolar. Per això, fa incapeu en què pot ser ens fixem massa en les solucions proposades pel Ministeri, que ens hem de fixar, però d'aquesta manera, pot ser deixem una mica de costat la vital funció que desenvolupa la resta de la institució escolar.

Per tant, el que es proposa és que comencem a fer canvis des de ja en l'educació per tal que el procés que les millores suposen sigui el més ràpidament possible.
Queda clar, doncs, que és un procés en el que s'han d'implicar tots els docents dins de les institucions perquè no té sentit que hi hagi gent que posi el seu granet de sorra i d'altres que no en vulguin saber res.

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/crisis/autoridad/profesor/institucion/escolar/elpepusocedu/20100306elpepusoc_1/Tes

María.

Eulàlia Bota

Posaré una foto dels alumnes amb els que estava per veure com jugaven als jocs i d'una nena que em va demanar que li fes fotos amb els jocs.
(Tenim el permís de les famílies i l'escola per tal de fer fotografies i també penjar-les.)

Ahir a l'escola va ser una mica diferent respecte l'altre dia, perquè se'm va passar molt ràpida aquesta hora i mitja encara que vaig estar a la mateixa classe i amb les mateixes activitats.

Dijous passat no van ser els propis nois els que van passar llista sinó que com anaven una mica malament de temps ho va fer la professora, en canvi avui sí que ho han fet ells.
Volia contrastar aquesta fet amb l'anterior escola a la que vaig anar (Can Fabra) i és que (tenint en compte l'edat que tenien els altres alumnes (3 anys)) els nens de l'Eulàlia Bota tenen 5 anys i per tant la seva llengua està molt més desenvolupada que no pas la dels nens de tres anys.
La cosa és que cada dia surt un nen diferent que fa de Maquinista i passa llista a tota la classe, de manera que el maquinista va dient: "Bon dia María" i la María li contesta "Bon dia Raúl" és a dir, contesten al maquinista directament i no a la professora tal i com ho feien al Can Fabra. I a més, quan diuen el nom d’algun company i no hi és diuen: "No, no, no ha vingut, s'ha quedat a casa", i això em va sorprendre molt i em va fer molta gràcia.

Bé, passant a la resta del matí han continuat amb el taller de llengua ja que cada taller el fan dos cops a la setmana perquè les mestres consideren que en un dia no tindrien prou per aconseguir l'objectiu que es proposa amb cada taller.
Aquest cop he estat amb una taula diferent i era més tranquil·la que l'altre taula de la setmana passada. Aquest cop vaig notar que estaven més entretinguts amb els jocs perquè d'alguna manera eren més amens i llavors no deien tant "M’avorreixo" com em va passar l'altre dia.

També els jocs van ser diferents i és que en aquest cas un dels jocs consistia en haver de llegir unes targetes on posaven accions que havien de fer, és a dir, hi havia una targeta que posava: FES UN PETÓ, i una vegada l'havien llegit es posaven a fer el que la targeta deia, i des del meu punt de vista aquesta activitat és molt més entretinguda que no pas la de les parelles.
I l'altre consistia en trobar el nom i la foto de companys de classe, és a dir, primer agafaven el nom per llegir-lo i després trobaven la foto.
Posaré una foto dels alumnes amb els que estava per veure com jugaven als jocs i d'una nena que em va demanar que li fes fotos amb els jocs.

María

Avui ha sigut una classe tranquil·la, però avui no hem tingut música, llàstima.

Per començar ens hem posat per parelles perquè havíem de planificar com seria el nostre primer dia com a professores dins de qualsevol classe d'infantil.
La meva parella ha sigut la Gemma i hem escollit una classe de P-5, perquè hem cregut que seria més fàcil i tindríem més coses per aportar perquè són els més grans dins del cicle d'infantil.

La nostra proposta consistia al principi de la classe en la presentació de les professores, és a dir, com ens dèiem, explica'ls-hi que seríem les seves professores durant el curs, que veníem a aprendre passant-lo be, etc. En el cas que hi hagués algun nen nouvingut (ja sigui immigrant o no) faríem una presentació d'aquesta persona per tal que es senti més integrada dins la classe i es pugui començar a relacionar amb els demés companys.

Una vegada ens haguem presentat ensenyaríem al grup-classe quins eren els espais als que ells tenien accés, com per exemple el pati, el lavabo o el propi menjador de l'escola quan toqués. D'aquesta manera també sabrien quina és la distribució de la classe i així tindrien un primer contacte amb els espais els quals s'haurien d'anar familiaritzant.
Un cop haguem ensenyat els espais, proposaríem fer unes activitats per tal de que els nens es coneguessin una mica i expliquessin a la resta de la classe què havien fet durant l'estiu, amb qui havien estat i on havien anat, la disposició seria de rotllana perquè així es veurien tots les cares, incluint-nos nosaltres mateixes en aquesta rotllana i explicant també nosaltres la nostra passada per l'estiu, etc.

Hem decidit que hi hagués un horari complet de matí i tarda perquè al no ser tant petits ja saben i són conscient de que han de passar més temps que ells a l'escola, per tant a la tarda els proposaríem que escollissin el personatge o animal que volguessin que representés la classe entre tots seguint els seus interessos o preferències. Una altre cosa que proposaríem és que a partir del primera dia cap endavant, els nens anessin portant materials per tal de decorar la classe segons el personatge o animal que haguessin escollit.
Deixant que siguin els nens mateixos qui escollissin el personatge que els representarà, estem fomentant el seu protagonisme en la classe, i per tant és un factor important.

Llavors, una vegada hem presentat totes les nostres planificacions, hem proposat, segons la nostra opinió, quins "pros" i "contras" trobàvem en la planificació de les companyes i perquè.
Moltes de les propostes estaven basades en classes de P-3 i per tant es parlava molt sobre els papers dels pares dins l'aula. I és que la majoria de les planificacions proposaven que els pares es quedessin una estona a classe per tal que els nens no es sentissin sols i estiguessin més segurs amb la presència dels pares a la classe.
Algunes estaven d'acord amb aquesta proposta i altre no, ja que deien que no havien d'acostumar-se gaire a que els pares estiguessin a classe perquè pot ser el dia següent també voldrien que els pares estiguessin a classe.

Totes les planificacions contenien un moment de joc lliure o regulat per tal que els nens es comuniquessin entre ells i també amb les professores ja que en segons quines edats tenen més dificultats a l'hora de comunicar-se.

Per tant, hem fet aquesta activitat per tal de posar-nos al lloc del mestre i a la vegada de l'alumne, per tal de veure el difícil que és la organització de l'aula, que coses podem fer i quines no...

I per a mi, el punt més important d'avui ha sigut el coneixement del Pla docent en el que ens tindrem que fixar la propera vegada que anem a les escoles per tal d'observar si realment es compleixen tots els requisits que es demanen en aquest Pla docent que són: la pràctica docent, les metodologies, l'avaluació (procés), l'ambient (organització), les necessitats de l'infant i el disseny de les intervencions.

María.