Eulàlia Bota

Posaré una foto dels alumnes amb els que estava per veure com jugaven als jocs i d'una nena que em va demanar que li fes fotos amb els jocs.
(Tenim el permís de les famílies i l'escola per tal de fer fotografies i també penjar-les.)

Ahir a l'escola va ser una mica diferent respecte l'altre dia, perquè se'm va passar molt ràpida aquesta hora i mitja encara que vaig estar a la mateixa classe i amb les mateixes activitats.

Dijous passat no van ser els propis nois els que van passar llista sinó que com anaven una mica malament de temps ho va fer la professora, en canvi avui sí que ho han fet ells.
Volia contrastar aquesta fet amb l'anterior escola a la que vaig anar (Can Fabra) i és que (tenint en compte l'edat que tenien els altres alumnes (3 anys)) els nens de l'Eulàlia Bota tenen 5 anys i per tant la seva llengua està molt més desenvolupada que no pas la dels nens de tres anys.
La cosa és que cada dia surt un nen diferent que fa de Maquinista i passa llista a tota la classe, de manera que el maquinista va dient: "Bon dia María" i la María li contesta "Bon dia Raúl" és a dir, contesten al maquinista directament i no a la professora tal i com ho feien al Can Fabra. I a més, quan diuen el nom d’algun company i no hi és diuen: "No, no, no ha vingut, s'ha quedat a casa", i això em va sorprendre molt i em va fer molta gràcia.

Bé, passant a la resta del matí han continuat amb el taller de llengua ja que cada taller el fan dos cops a la setmana perquè les mestres consideren que en un dia no tindrien prou per aconseguir l'objectiu que es proposa amb cada taller.
Aquest cop he estat amb una taula diferent i era més tranquil·la que l'altre taula de la setmana passada. Aquest cop vaig notar que estaven més entretinguts amb els jocs perquè d'alguna manera eren més amens i llavors no deien tant "M’avorreixo" com em va passar l'altre dia.

També els jocs van ser diferents i és que en aquest cas un dels jocs consistia en haver de llegir unes targetes on posaven accions que havien de fer, és a dir, hi havia una targeta que posava: FES UN PETÓ, i una vegada l'havien llegit es posaven a fer el que la targeta deia, i des del meu punt de vista aquesta activitat és molt més entretinguda que no pas la de les parelles.
I l'altre consistia en trobar el nom i la foto de companys de classe, és a dir, primer agafaven el nom per llegir-lo i després trobaven la foto.
Posaré una foto dels alumnes amb els que estava per veure com jugaven als jocs i d'una nena que em va demanar que li fes fotos amb els jocs.

María