Avui la primera mitja hora de classe l'hem fet a la sala de Graus perquè l'Anna ha tingut que assistir a l'acte de presentació de la III Jornada de Teatre Formatiu.
Una vegada a classe hem començat les dinàmiques, la primera l'han fet la Laura i la Laia Sans, ens han presentat el fragment en què la Clara es derrumba davant d’en Pau perquè la situació la supera, i es veu que aquest agafa el rol de consolador tal i com fa la Clara quan ell entra en crisi.
Amb totes les noies de classe hem creat una tela d'aranya amb frases o paraules que demostressin les qualitats que ha de tenir una bona mestra i amb una bola de llana, a mesura que anàvem dient paraules ens l'anàvem passant i això confeccionant la teranyina.
Després ha sorgit un debat arrel de les preguntes que ens han formulat sobre el que pensàvem sobre la reacció de la Clara davant el problema, com solucionaríem el problema i com creiem que actuaven els pares.
Majoritàriament totes estàvem d'acord en què en Pau necessita ajuda professional, i pot ser l'escola l'hauria d'haver proporcionat abans per no arribar a l'extrem en el que es trobaven. En quant a la reacció de la Clara penso que potser hagués pogut demanar ajuda i no voler controlar la situació ella sola encara que ella havia intentat per tots els medis ajudar en Pau. I per últim, la reacció dels pares, coincideixo amb les meves companyes que deien que no van saber acceptar que el seu fill tenia realment un problema fins al final del llibre quan ja el porten al centre especialitzat.
L'altre dinàmica l'han portat a terme l'Alba i la Reyes i han escollit el fragment en què en Pau té molta por perquè tots els nens estan al gimnàs corrent i fent xivarri, i a més es riuen d’en Pau perquè no vol ficar-se a la piscina ja que l'any passat es va ofegar.
En un mural han enganxat quatre sobre amb cares tristes que simbolitzaven les pors i tristeses, i al mig del mural hi havia una pregunta que deia: "¿Quines són les vostres pors?" llavors ens han donat dos paperets, en el primer havíem de posar la major de les nostres pors i ficar-la dins del sobre, per després, en el segon paper escriure què és el que fem per relaxar-nos.
Han volgut manifestar amb aquesta activitat que mentrestant els nens estan jugant i fent xivarri al gimnàs, ningú està fent cas en Pau i li deixen allà tot sol per quan hagin de marxar cap a classe.
Després s'ha obert un debat sobre què eren les pors i perquè les tenim. Han sorgit quatre aspectes principals que eren: la por per allò que no coneixem; la por per una experiència anterior (no èxit, fracàs); la por a no controlar, a la inseguretat i la por a patir.
Quan som petits no tenim aquestes pors ben bé no sé perquè, imagino per què no tenim problemes que ens amoïnin o pot ser perquè no ens espanta allò desconegut. L'Anna ens ha explicat que el problema d'aquestes pors que es creen són degudes a les expectatives que els que ens envolten (o en algun cas nosaltres mateixos) pensen o tenen de nosaltres. Pot ser a una persona des de petit li ensenyen que ha d'arribar molt alt i després es queda més a baix i tenim pot a quedar-nos allà a baix perquè no és pel que ens han educat.
El que jo he après és que hem de mirar de saber acceptar el fracàs com una cosa bona per poder seguir endavant i així que no es creïn els estats negatius que he nomenat abans ja que "De los errores se aprende".
És necessari continuar endavant i hi ha a les que li costa més que altres però no es poden quedar estancades perquè pot ser que d'aquí no en surtin mai.
Penso que tothom ha de ser positiu encara que la vida que l'acompanyi no sigui l'adequada (o pensi que no és l'adequada) per poder continuar i que això tingui sentit.
María.
Una vegada a classe hem començat les dinàmiques, la primera l'han fet la Laura i la Laia Sans, ens han presentat el fragment en què la Clara es derrumba davant d’en Pau perquè la situació la supera, i es veu que aquest agafa el rol de consolador tal i com fa la Clara quan ell entra en crisi.
Amb totes les noies de classe hem creat una tela d'aranya amb frases o paraules que demostressin les qualitats que ha de tenir una bona mestra i amb una bola de llana, a mesura que anàvem dient paraules ens l'anàvem passant i això confeccionant la teranyina.
Després ha sorgit un debat arrel de les preguntes que ens han formulat sobre el que pensàvem sobre la reacció de la Clara davant el problema, com solucionaríem el problema i com creiem que actuaven els pares.
Majoritàriament totes estàvem d'acord en què en Pau necessita ajuda professional, i pot ser l'escola l'hauria d'haver proporcionat abans per no arribar a l'extrem en el que es trobaven. En quant a la reacció de la Clara penso que potser hagués pogut demanar ajuda i no voler controlar la situació ella sola encara que ella havia intentat per tots els medis ajudar en Pau. I per últim, la reacció dels pares, coincideixo amb les meves companyes que deien que no van saber acceptar que el seu fill tenia realment un problema fins al final del llibre quan ja el porten al centre especialitzat.
L'altre dinàmica l'han portat a terme l'Alba i la Reyes i han escollit el fragment en què en Pau té molta por perquè tots els nens estan al gimnàs corrent i fent xivarri, i a més es riuen d’en Pau perquè no vol ficar-se a la piscina ja que l'any passat es va ofegar.
En un mural han enganxat quatre sobre amb cares tristes que simbolitzaven les pors i tristeses, i al mig del mural hi havia una pregunta que deia: "¿Quines són les vostres pors?" llavors ens han donat dos paperets, en el primer havíem de posar la major de les nostres pors i ficar-la dins del sobre, per després, en el segon paper escriure què és el que fem per relaxar-nos.
Han volgut manifestar amb aquesta activitat que mentrestant els nens estan jugant i fent xivarri al gimnàs, ningú està fent cas en Pau i li deixen allà tot sol per quan hagin de marxar cap a classe.
Després s'ha obert un debat sobre què eren les pors i perquè les tenim. Han sorgit quatre aspectes principals que eren: la por per allò que no coneixem; la por per una experiència anterior (no èxit, fracàs); la por a no controlar, a la inseguretat i la por a patir.
Quan som petits no tenim aquestes pors ben bé no sé perquè, imagino per què no tenim problemes que ens amoïnin o pot ser perquè no ens espanta allò desconegut. L'Anna ens ha explicat que el problema d'aquestes pors que es creen són degudes a les expectatives que els que ens envolten (o en algun cas nosaltres mateixos) pensen o tenen de nosaltres. Pot ser a una persona des de petit li ensenyen que ha d'arribar molt alt i després es queda més a baix i tenim pot a quedar-nos allà a baix perquè no és pel que ens han educat.
El que jo he après és que hem de mirar de saber acceptar el fracàs com una cosa bona per poder seguir endavant i així que no es creïn els estats negatius que he nomenat abans ja que "De los errores se aprende".
És necessari continuar endavant i hi ha a les que li costa més que altres però no es poden quedar estancades perquè pot ser que d'aquí no en surtin mai.
Penso que tothom ha de ser positiu encara que la vida que l'acompanyi no sigui l'adequada (o pensi que no és l'adequada) per poder continuar i que això tingui sentit.
María.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada