Segon dia de co-tutories

Avui ha sigut un classe realment interessant ja que hi ha hagut dues exposicions dels llibres de lectura i m'han impactat moltíssim. La primer exposició l'han fet la Núria i la Miriam i només entrar a la classe ja he quedat sorpresa. Les cadires de la classe estaven posades en semicercle deixant al centre de l'aula una paperera amb espelmes rodejant-les. He de reconèixer que la primera impressió ha sigut de "Què farem amb aquesta paperera i les espelmes?" però després tot ha anat agafant sentit. Elles han escollit el llibre de Nens de Vidre, concretament el fragment en el que en Pau està saltant d'un costat a un altre i la mare li diu "Avera si t'atropellen d'una vegada". Llavors ens han donat tres cartolines i ens han fet escriure en una d'elles com ens sentíem aquest matí segons havia transcorregut el matí, qualificant-lo de l'1 al 5.

Tal i com s'observa a la fotografia jo he decidit posar un 4 perquè hem sentia contenta i el de matí ha transcurs amb normalitat.

Una vegada hem escrit el número ens han demanat que escrivim una frase o una paraula que ens hagi dit alguna persona que no ens hagi agradat. Jo he escollit aquesta: "Quan et vaig conèixer no em vas caure gens bé (Ara és el meu millor amic)" i ens han demanat que la trenquéssim i la llencéssim a les escombraries.

Tot seguit ens han demanat que escrivim alguna cosa que ens agradi (una paraula o una frase) per la persona que teníem a la dreta. Abans hem escrit la frase que no ens va agradar per identificar-nos una mica com es podia sentir el Pau quan la seva mare li va dir això. I ens han fet escriure la frase bonica perquè està demostrat que quan rebem alguna informació que "ens fa mal" necessitem informació "bona" que la contraresti i, per tant, nosaltres en aquell moment la necessitàvem.

Jo tenia la Sandra al costat i l'he escrit: "una sonrisa de la gente que quieres te llena de satisfacción" i la Gemma a mi m'ha donat la següent cartolina:


L'exercici realment m'ha conmocionat i a més ha pujat el meu ànim, pel que a hores d'ara posaria un 5 a la cartolina.

Una vegada hem finalitzat l'activitat ens han explicat que el vidre té una propietat que és la resilència que fa que sigui un material molt fràgil. L'Anna doncs, ens ha fet saber que el fet que els nens se'ls hi digui de vidre vol dir que necessiten anar fent transformacions per arribar a desenvolupar-se.

M'ha agradat molt aquesta exposició, a més a més ha sigut molt original i realment ens han fet empatitzar amb el Pau.

La segona exposició l'han fet la Cristina i l'Alexia i també han triat Nens de Vidre. En canvi, elles han escollit el fragment en què el Pau ha dibuixat el rei mag negre perquè deia que era ell qui havia de portar-li les joguines i que l'havia pintat tot negre. Llavors en han explicat que com que els nens de petits no ho expressen tot amb el llenguatge necessiten diferents maneres de dir les coses i una d'elles és el dibuix.

Per tant, basant-se en això ens han fet dibuixar una casa que nosaltres volguéssim i d'aquesta manera "ens coneixeríem" una mica més. No tan sols per fer això podem catalogar o jutjar a una persona però ens pot encaminar a saber com és aquesta persona. Al power point que han realitzat trobàvem les diferents característiques sobre el que significava cada cosa. Per exemple una casa gran que era extrovertida, unes finestres obertes i grans idealista...la meva casa ha sigut així:

Després de dibuixar-la les han recollit i les han repartit aleatòriament perquè una altre persona pogués "esbrinar" com som.
Ja per últim s'han escollit les persones que sortiran a representar a la nostra classe a la co-tutoria de demà i també a les properes. En conjunt hem aportat unes quantes idees sobre el que ens havia sorprès, els dubtes que tenim i les propostes que fem.
S'ha de dir que avui m'he quedat amb ganes d'anar a l'escola, però s'ha de mirar la part positiva i prefereixo pensar que la setmana que bé assistiré amb més ganes.

María.