dimarts, 4 de maig del 2010

El cinema

L'exposició d'avui ha estat a càrrec de la Paller i en Marc que han escollit el llibre de Carme Barba Nens de vidre per portar a terme la seva presentació.
El fragment que han escollit tracta de quan la mare d'en Pau està parlant amb la mare i en Pau està saltant d'un costat a un altre de la carretera i sa mare diu "Avara si t'atropellen d'una vegada".
Llavors, la seva dinàmica ha consistit en què en dos paperets havíem de posar una cosa positiva i una altra negativa d'en Pau. Com a cosa positiva he posat que és carinyós amb la gent que realment l'importa i estima com en el cas de la seva mare, l'àvia i inclòs, també, la pròpia Clara. En canvi, com a aspecte negatiu he posat que és tossut.
Personalment, la part que més m'ha costat trobar ha sigut la negativa i la majoria de la resta de la classe també. L'explicació a això ha estat que com sabem la malaltia que té i els problemes que comporta, sabem que tot el que fa és degut a aquesta causa i no perquè en Pau vulgui ser així.
Trobem dos entorns principalment en aquest llibre que són el familiar i l'escolar. Tots dos exerceixen una gran influència sobre la criança i el desenvolupament d'en Pau i això es nota a l'hora de crear el seu autonocepte i repercuteix també en la seva autoestima.
Aquest autoncepte és dolent i comporta una baixa autoestima que és, entre d'altres, un dels factors que condiciona el comportament que té en Pau a l'escola i a casa.
Per tant, la Patricia després ens ha explicat que allò idíl·lic seria que tant l'entorn llunya (mitjans de comunicació i societat) com l'entorn proper (família, escola i barri) estiguessin lligats en una xarxa.

En la segona part de la classe hem treballat la importància del cinema i la forma de treballar les pel·lícules a l'aula.
Per saber com es pot treballar aquest aspecte hem sigut nosaltres mateixes les que hem viscut aquesta experiència. Hem vist tres talls: dos de sèries infantils (Pocoyo i Caillou) i un altre de la pel·lícula de Nemo. Tot seguit, havíem de contestar les preguntes següents:

1.- Quins són els valors que fomenta el fragment?
2.- Quins són els objectius educatius amb els que podríem treballar amb el fragment?
3.- Què mostra de positiu? I de negatiu? I com es pot treballar per potenciar-ho i transformar-ho en positiu?
4.- De quina manera creieu que pot treballar-se la peça amb els infants?
5.- Com es poden veure reflectits els alumnes envers la peça?

Bé, d'aquesta manera quan hem acabat de veure els tres talls i hem contestat les preguntes anteriors, m'he adonat que de molts d'aquests aspectes que han sortit jo no n'era conscient a mesura que anava veien el vídeo. És a dir, potser tenia alguna idea del que volien transmetre els talls, però al final hem fet un bon recull d'idees.
Hem suggerit diferents formes de treballar els continguts, no tan sols posar la pel·lícula o el tros de capítol i ja està, sinó que hem de fer interactuar els nens amb el que estan veien perquè pensés i reflexiones, en la mida del possible, sobre el que estava veien, per després amb les nostres ajudes i les seves aplicacions, la feina obtingués el seu fruit.

Per últim, la Patricia ens ha mostrat diferents webs on es poden consultar activitats relaciones amb pel·lícules i tasques que es poden dur a terme.

María.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada