Avui han portat a terme la presentació del llibre La niña del lápiz marrón la Sandra i la Marina, qui ens han portat un fragment que parlava sobre la importància que té el llenguatge i la manera de dir les coses actualment.
La primer activitat que ens han proposat ha estat escriure en dues cartolines diferents una cosa positiva que nosaltres diem quan saludem a una persona i una altra cosa negativa. Ens ha sigut més fàcil dir la positiva que no pas la negativa, perquè suposu que estem més acostumats dir coses positives quan saludem als nostres amics que no tot el contrari.
La segona part de l’activitat m’ha semblat original i positiva ja que ens han donat una cartolina perquè poséssim el nostre nom i l’havíem d’anar passant a la resta de companyes per tal que aquestes posessin qualsevol cosa positiva sobre nosaltres en el nostre paper i aquest havia de tornar-nos a nosaltres, en el cas en què no volguéssim posar res en una de les cartolines, no passava res ja que era voluntari. La meva tarjeta ha quedat de la seüent manera:

Amigable Viva! Divertida!!!! Simpàtica Bromista

Graciosa Riallera Alegre Super riallera, es un encanto hablar contigo.

Realment, aquesta activitat et puja la moral i t’anima el dia ja que no penses que la gent del teu voltant (però que encara no ens coneixem gaire bé) opini aquest tipus de coses sobre nosaltres. És a dir, cadascú té els seus pensaments sobre cada persona ja siguin positius i negatius, però el fet d’expressar-los i treure’ls a la llum és una cosa que no estem acostumats a fer i que de tant en tant va molt bé.
Per tant, com a reflexió de la presentació m’agradaria dir que és molt important mediar i controlar el nostre llenguatge i cuidar la nostra forma de dir les coses, perquè segons el to de veu i la manera de dir-ho es pot entendre d’una manera o d’un altre i és en aquest moment quan es poden crear els conflictes. Jo, normalment, acostumo a tenir problemes per la meva manera de dir les coses, però poc a poc quan les dic m’adono de com ho he dit i que, potser, he ferit a la persona amb la que estic parlant, per tant, cada vegada que parlo em paro bastant a pensar sobre què dir i com dir-ho per després no tenir problemes innecessaris.

A continuació, les companyes que van anar a les colònies amb les escoles ens han estat explicant com van anar i quins aspectes van trobar profitosos i positius i quins no. Hem arribat a la conclusió que la casa de colònies no estava preparada pels nens d’infantil i que, per la propera vegada, l’escola s’haurà d’informar millor sobre les activitats que ofereix la classe de colònies per tal de millorar l’estància dels nens i també els de les monitores.

En la última part de la classe l'Anna ens ha estat explicant una mica com ha sigut la seva experiència a República Dominicana i com ha sigut el treball que ha portat a terme amb els educadors que hi treballen allà.
Realment, m’ha sobtat molt el tema que hem tractat, perquè no tenia gaire coneixença sobre el tema del turisme sexual. És imperdonable que existeixin persones d’aquest tipus que es dediquin a viatjar per satisfer els seus aspectes sexuals amb nens, em resulta realment impossible de comprendre. M’ha semblat molt interessant l’ajuda i els jocs que proposen els educadors per ajudar als nens, però sincerament, crec que aquestes ajudes al cap i a la fi només es queden als caps d’alguns nens i altres nens passaran del tema perquè necessiten els diners per menjar.
De tota manera, crec molt convenient les intencions i propòsits que pretenen abordar els educadors, encara que tot els seria molt més fàcil si rebessin més ajudes i més subvencions de l’estat per portar a terme les seves ajudes. Malgrat tot, tot això és un tema molt complicat i realment difícil de portar, ja que encara que hi ha molta gent que s’esforça perquè no es donin aquests fets, també hi ha molta gent que no es preocupa per aquests aspectes i no tenen en compte la vida d’aquests nens.
Nosaltres des d’aquí nosaltres podem enviar el nostre recolzament i podem interessar-nos per aquests assumptes, però estar clar que la societat de la República Dominicana ha de patir un gran canvi radical i una transformació, perquè tot això desaparegui, cosa que amb els anys potser prospera o potser que desgraciadament empitjori.

María.