Avui ha sigut un dia diferent, perquè no hem fet classe i tampoc hem anat a les escoles. Hem tingut una conferència per part de la Lourdes Martin que ens ha presentat el projecte que va fer quan va demanar una llicenciatura d'estudis.

La veritat és que m'ha semblat molt interessant el que explicava perquè segurament tindrà un gran pes en nosaltres quan anem a preparar una activitat per les nostres classes.

L'objectiu de la Lourdes era proporcionar recursos i materilas que els mestres puguin utilitzar en les seves classes.

El llenguatge plàstic expressa què vol transmetre l'artista. Es produeix l'efecte feedback enter l'entorn i el llenguatge plàstic. L'art obre el món als infants per poder comunicar-se i expressar-se, ha dit la Lourdes mentre parlava del llenguatge plàstic. Estic molt d'acord amb ella perquè quan els nens són petits (P-3, per exemple) no tots saben parlar clarament i hem de ser molt observadores perquè la majoria de vegades s'expressen mitjançant el dibuix o els gestos.

Les tres àrees del currículuem són caixes que encaixen i se superposen enter elles amb fragments compartides: totes juntos fan un tot.

Els artistes que ha agafat la Lourdes per realitzar el projecte han sigut Antoni Tàpies, Joan Miró i Pablo Picasso perquè són autors que ella ja havia traballat i estudiat i perquè són propers per la seva manera d'expressar-se.

Antoni Tàpies tracta les textures i l'entorn: com és l'entorn, exploren l'entorn, l'entorna forma part dels nens, l'entorn està ple de colors i textures... és a dir, en globa tot allò al que fa referència l'entorn.

El tacte és molt important per conèixer i explorar. Amb el tacte els nens verbalitzen si els agrada o no allò que toquen. Els infants també dónen molt valor sentimental per totes les coses que estan al seu voltant fent-les, d'alguna manera, seves. Per exemple, en la caixa de Tàpies hi ha una titella amb un serró que conté un llibret on, en el cas en que pasés per diferents escoles, es posaria la data, la mestra, l'any i l'escola per on ha passat la capsa, perquè així la Lourdes sapigués quin ha estat el recorregut de la caixa.
També hi ha un sobre que diu: sensacions de fusta, i conté diferents trossos de fusta perquè els nens toquin i experimentin amb diferents materials de fusta. A més, hi ha una caixa amb diferents tipus de rodes i també de diferents mides. A cada caixa hi ha uns llibrets amb la biografia de l'artista per conèixer més a fons la seva vida personal i artística. La mestra, durant la utilització de les tasques per realitzar activitats, va creant hipotèsis per ajudar als nens a fer les activitats.

Miró en canvi, s'interessa més pels colors, i aquests, transmeten símbols que més endavant ajudaran als nens a desxifrar coses.

Miró deia que els colors són notes que composen notes musicals. L'obra de Miró són vistoses i atractives. Utilitza línies llargues i gruixudes.

En canvi, Picasso tracta més les emocions i els sentiments. Aquest aspecte s'ha de tenir molt present a infantil i s'ha de fomentar la parla dels sentiments que tenen els nens cada dia. És important també que hi hagi una relació de sentiments i emocions positives entre els propis alumnes i entre aquests i la mestra. Els nens són molt espontanis i es treballen molt les emocions a infantil, però ells coneixen les més tangibles: l'alegria, la tristesa, la por, la sorpresa i el fàstig.

Les obres dels artistes transemeten missatges de pensaments, d'estil, de tècniques emprades, etc. amb el suport dels mestres. Els artistes ens dónen a conèixer unes pinzellades de la seva vida, de la seva experiència i comunicació amb el món. L'art permet als nens i nens haver d'utilitzar estratègies d'anàlisi, percepció interpretació, pensament, simbolisme, ect. per esbrinar i descodificar el missatge que l'artista ens vol fer arribar.

Amb les caixes saben representar coses d'ells mateixos i a tr´vés de l'observació podem conèixer els sentiments i emocions dels nens. A partir d'aquí ells mateixos van descobrint i experimentant sobre allò que els crida l'atenció i els interessa.

Realment ha sigut molt interessant perquè ens servirà posteriorment a nosaltres com a mestres i perquè mai m'havia plantejat que amb coses tant simples com arròs o pedres es podríen fer matemàtiques i arts plàstiques.

Hem de ser conscients que tenim al nostre abast una gran quantitatde possibilitats per poder fer moltes coses d'interès.

María