Primer dia de co-tutories

Bé, avui no hem estat amb l'Anna, sinó que ha vingut la Patricia a donar-nos classe.
La Marta i la Soraya ens han fet la seva exposició sobre Nens de Vidre sobre un fragment que parlava com en Pau primera estava fent molt de soroll (encara que ell no ho considerés així) i ningú li feia cas, però quan es va posar a escriure el seu nom i la Clara va dir a tothom que el felicités i l'aplaudissin. Tots els companys ho van fer menys la Marina que no va fer cas del que en Pau va fer.
La seva activitat ha consistit en inventar-nos un conte amb les paraules que elles han escollit, però que eren les mateixes per a totes nosaltres. El meu conte és el següent, (les paraules en negreta són les que havíem d'utilitzar):

Avui he començat l'escola i estic una mica nerviosa. La Paula és la meva professora i ja ens ha posat deures: portar un quadern de casa. M'he adonat que la seva panxa era molt grossa i ens ha dit que era perquè estava embarassada i portava un nen petit com nosaltres a dins seu. De sobte, amb l'orella pegada al seu ventre hem escoltat cops dins la Paula i ens ha explicat que el nen estava donant patades perquè sabia que érem allà. La veritat és que jo quan sigui gran també voldré quedar-me embarassada per així tenir un nen petit.

Just després de fer el conte, hem hagut d'escriure una sola paraula, en una tira de cartolines que havien fet de diferents formes (triangles, quadrats, cors, etc.) ,que representés el nostre conte. Una vegada hem escollit la paraula havíem d'explicar el conte a la nostra parella i així vèiem si la paraula que nosaltres havíem escollit era la mateixa que ella escollia per representar el conte. D'aquesta manera ens volien transmetre que d'una mateixa cosa (el conte) podem extreure diferents opinions (la meva paraula i la seva). La paraula que jo he escollit era MATERNITAT.

Bé, doncs amb aquesta activitat, el que ens han explicat és que volien fer-nos veure com totes amb les mateixes paraules podem crear diferents contes i, en aquest cas, tenir diferents tipus d'opinions que és exactament el que passa amb en Pau, ja que tothom reacciona bé davant en Pau quan escriu el seu nom menys la Marina que no vol.

Just després ens han proposat un debat sobre quints punts de vista vèiem al fragment i han sortit tres:
- El punt de vista d’en Pau: Ell cridava l'atenció perquè volia que li fessin cas, però ningú estava per ell i en el moment que s'ha posat a escriure s'ha adonat que tothom estava pendent d'allò que feia.
- El punt de vista de la Clara: Penso que l'actitud de la Clara no és la correcta perquè deixa desatès un nen de la classe, però també hem d'entendre que ella vol dirigir una classe i no pot estar sempre mirant què fa o que no en Pau, i a més sabent el problema que té.
- El punt de vista de la Marina: Jo creia que la Marina no en volia saber res del Pau perquè ja estava cansada i no volia saber més res d'ell, però després la Patricita ens ha explicat que el que ella va entendre sobre l'actitud de la Marina és que realment no en vol saber res d'ell no perquè estigui cansada, sinó perquè ella amb en Pau en cursos anteriors ja havia estat amb en Pau i no volia que se li relacionés més amb ell. Aquestes argumentacions m'han fet pensar en què la Marina actua d'aquesta manera amb en Pau pels dos motius: perquè ja està cansada de la seva actitud i perquè no vol que se li relacioni amb ell més del que ja està.

En la segona part de la classe amb la meva parella de co-tutories, l'Anna, hem estat repassant tot el que havíem fet durant aquest temps i la veritat és que era tot bastant similar. Voldria destacar que ella també va al CEIP Eulàlia Bota, però com va els dijous fa espais i aquests últims dies va estar al de jocs populars on va poder estar jugant amb els nens.

María