Avui ha sigut el primer dia de classe després de tornar de la Setmana Santa, i la veritat és que hem començat la uni amb un "toque" d'humor.
L'Anna ens ha portat un llibre que es deia Reir y Aprendrer. 95 tècniques per aprendre a prendre's les coses amb humor de Doni Tamblyn. Aquest llibre l'ha escrit una dona dels Estats Units per cursets de formació cap a aquelles persones que les hi havien retirat el carnet de conduir. L'objectiu d'aquestes tècniques és que la gent aprengués amb humor, ja que no es prenien els cursets d'una manera seria. D'aquesta manera, els formadors aconseguien captar l'atenció dels seus alumnes, i queda demostrat que així era.
L'Anna ens ha explicat que la creativitat està molt associada amb el sentit de l'humor i aquest amb la intel·ligència. Per tant, el que es pretén és arribar a trobar una solució al problema que tenim i no deixar-nos angoixar per les coses dolentes que ens puguin passar.
De la mateixa manera, l'humor es vol portar a les aules pel fet de captar l'atenció dels alumnes (tal i com es feia amb les persones a qui retiraven el carnet de conduir).
Per tal de crear humor a classe hem fet amb tres dinàmiques. A la primera hem hagut de crear frases negatives per tal de convertir-les en positives. Per exemple jo he escollit la Laia i li he dit "Aquest matí el teu pare ha caigut de la cadira i s'ha trencat una cama" i ella s'ho havia de prendre com una cosa positiva, per tant m'ha contestat "Que bé! Així podré estar molta estona a l'hospital i conèixer metges que siguin macu". Aquest exercici ens ha fet reflexionar sobre què hauríem de fer en el cas en què ens passés una cosa dolenta, és a dir, hauríem de mirar les coses amb molta més positivitat per poder afrontar-les.
En el meu cas, quan em passa alguna cosa negativa no paro de donar-li voltes però no em plantejo aportar cap solució, és a dir, sé quines cón les causes i les conseqüències, però mai sé quines són les solucions.
La segona dinàmica ha consistit en fer grups de tres menys dues persones, una d'elles (la Soraya) era la persona que donava les ordres del joc, mentre que l'altre persona anava rotant segons avançava el joc. Aquest consistia en formar cases, fer d'inquilins o patir un terratrèmol, de manera que segons les ordres que donava la Soraya s'havia de fer una cosa o altre i es canviaven els rols.
I la tercera dinàmica ha consistit n què entre totes havíem de convèncer a un animal de fer una cosa sobre un tema en concret que una de nosaltres ha escollit. Per exemple, jo he escollit el gos i després cadascuna de nosaltres deia una paraula sobre el que havia d'aconseguir i, encara que sortissin coses disparatades, ens rèiem que era del que es tractava.
Normalment, les coses que ens fan riure és la vergonya, les ensopegades dels altres, el sentir-nos feliços, etc. però a vegades no som conscients d'això. El fet de riure ens oxigena, i quan més ens oxigenem més intel·ligents ens tornem.
Penso que és molt important riure cada dia perquè demostra que ets una persona alegre i que, dintre d'allò dolent, portem una vida feliç i agraciada. A vegades veig gent que mai es riu, ni gaudeix de les coses i penso que són infeliços. A més, hi ha vegades que encara que tu no somriguis les somriures dels altres fan que et sentis millor i, d'alguna manera, per això també és important.
Aquesta ha sigut la primera part de la classe, ja que en la segona part la Cristina i l'Imma han fet l'exposició sobre el llibre de Nens de Vidre.
Han escollit un fragment que parlava sobre la contradicció del que li deia la mare i la mestra, és a dir, la mare li deia que s'anava a l'escola per jugar i en canvi la Clara estava lluitant perquè en Pau aprengués. Quedava clar el tema que volien tractar i és que s'ha de tenir una bona comunicació i relació entre les famílies i l'escola perquè no passin coses d'aquest tipus i es puguin transformar en problemes més greus.
Ens hem identificat amb el Pau perquè en la seva dinàmica hem jugat a "Simón dice" i havíem d’obeir les ordres, però resulta que les ordres eren les contràries i aquí era on es generava el problema.
En l'exposició també ens han plantejat el tema de l'autoconcepte i l'autoestima, ja que en la majoria del llibre en Pau té una gran mancança d'aquestes. I llavors, per tal de contrarestar aquesta baixa autoestima ens hem posat en grups de 5 i ens han donat un full amb 6 requadres en els quals havíem d’escriure el nom de totes les companyes i un adjectiu que les definia de tots els que ens havien donat en un full la Cris i la Imma.
L'objectiu d'aquest exercici era que el nostre autoestima pugés en qualsevol moment en què ens sentim en decaiguda i la veritat és que penso que pot ajudar.
A més, d'alguna manera podem saber què pensem les unes de les altres i d'aquesta manera conèixer-nos una mica. Per tant, aquesta activitat ens ha portat a identificar-nos amb en Pau, però a la vegada amb nosaltres mateixos.
Quan jo era petita també tenia la necessitat de que la meva mestra em digués que feia bé les coses, o pot ser que em donés una abraçada en els moments en que més ho necessitava. Per tant, penso que és important que nosaltres com a mestres fem sentir als alumnes com a nosaltres ens agradaria sentir-nos en aquell moment. És molt important tenir una relació d'afecte amb els alumnes perquè després tot el procés que comporta ensenyar, i si pot ser amb humor, sigui molt més fàcil, dinàmic i correcte.
Per últim, també ens han plantejat tres preguntes a debatre que realment han estat interessants.
En l’última part de la classe ha sortit el tema de la serendipia que és la facultat de fer descobriments per casualitat. Penso que aquest fet es dóna cada vegada que portem molta estona buscant una cosa i de sobte trobem una altre cosa que havíem buscat dies abans i havíem donat per perdura. És un fenomen interessant a tractar, però penso que és a la vegada una mica difícil perquè com ja he dit apareix per casualitat i sense avisar.
María
L'Anna ens ha portat un llibre que es deia Reir y Aprendrer. 95 tècniques per aprendre a prendre's les coses amb humor de Doni Tamblyn. Aquest llibre l'ha escrit una dona dels Estats Units per cursets de formació cap a aquelles persones que les hi havien retirat el carnet de conduir. L'objectiu d'aquestes tècniques és que la gent aprengués amb humor, ja que no es prenien els cursets d'una manera seria. D'aquesta manera, els formadors aconseguien captar l'atenció dels seus alumnes, i queda demostrat que així era.
L'Anna ens ha explicat que la creativitat està molt associada amb el sentit de l'humor i aquest amb la intel·ligència. Per tant, el que es pretén és arribar a trobar una solució al problema que tenim i no deixar-nos angoixar per les coses dolentes que ens puguin passar.
De la mateixa manera, l'humor es vol portar a les aules pel fet de captar l'atenció dels alumnes (tal i com es feia amb les persones a qui retiraven el carnet de conduir).
Per tal de crear humor a classe hem fet amb tres dinàmiques. A la primera hem hagut de crear frases negatives per tal de convertir-les en positives. Per exemple jo he escollit la Laia i li he dit "Aquest matí el teu pare ha caigut de la cadira i s'ha trencat una cama" i ella s'ho havia de prendre com una cosa positiva, per tant m'ha contestat "Que bé! Així podré estar molta estona a l'hospital i conèixer metges que siguin macu". Aquest exercici ens ha fet reflexionar sobre què hauríem de fer en el cas en què ens passés una cosa dolenta, és a dir, hauríem de mirar les coses amb molta més positivitat per poder afrontar-les.
En el meu cas, quan em passa alguna cosa negativa no paro de donar-li voltes però no em plantejo aportar cap solució, és a dir, sé quines cón les causes i les conseqüències, però mai sé quines són les solucions.
La segona dinàmica ha consistit en fer grups de tres menys dues persones, una d'elles (la Soraya) era la persona que donava les ordres del joc, mentre que l'altre persona anava rotant segons avançava el joc. Aquest consistia en formar cases, fer d'inquilins o patir un terratrèmol, de manera que segons les ordres que donava la Soraya s'havia de fer una cosa o altre i es canviaven els rols.
I la tercera dinàmica ha consistit n què entre totes havíem de convèncer a un animal de fer una cosa sobre un tema en concret que una de nosaltres ha escollit. Per exemple, jo he escollit el gos i després cadascuna de nosaltres deia una paraula sobre el que havia d'aconseguir i, encara que sortissin coses disparatades, ens rèiem que era del que es tractava.
Normalment, les coses que ens fan riure és la vergonya, les ensopegades dels altres, el sentir-nos feliços, etc. però a vegades no som conscients d'això. El fet de riure ens oxigena, i quan més ens oxigenem més intel·ligents ens tornem.
Penso que és molt important riure cada dia perquè demostra que ets una persona alegre i que, dintre d'allò dolent, portem una vida feliç i agraciada. A vegades veig gent que mai es riu, ni gaudeix de les coses i penso que són infeliços. A més, hi ha vegades que encara que tu no somriguis les somriures dels altres fan que et sentis millor i, d'alguna manera, per això també és important.
Aquesta ha sigut la primera part de la classe, ja que en la segona part la Cristina i l'Imma han fet l'exposició sobre el llibre de Nens de Vidre.
Han escollit un fragment que parlava sobre la contradicció del que li deia la mare i la mestra, és a dir, la mare li deia que s'anava a l'escola per jugar i en canvi la Clara estava lluitant perquè en Pau aprengués. Quedava clar el tema que volien tractar i és que s'ha de tenir una bona comunicació i relació entre les famílies i l'escola perquè no passin coses d'aquest tipus i es puguin transformar en problemes més greus.
Ens hem identificat amb el Pau perquè en la seva dinàmica hem jugat a "Simón dice" i havíem d’obeir les ordres, però resulta que les ordres eren les contràries i aquí era on es generava el problema.
En l'exposició també ens han plantejat el tema de l'autoconcepte i l'autoestima, ja que en la majoria del llibre en Pau té una gran mancança d'aquestes. I llavors, per tal de contrarestar aquesta baixa autoestima ens hem posat en grups de 5 i ens han donat un full amb 6 requadres en els quals havíem d’escriure el nom de totes les companyes i un adjectiu que les definia de tots els que ens havien donat en un full la Cris i la Imma.
L'objectiu d'aquest exercici era que el nostre autoestima pugés en qualsevol moment en què ens sentim en decaiguda i la veritat és que penso que pot ajudar.
A més, d'alguna manera podem saber què pensem les unes de les altres i d'aquesta manera conèixer-nos una mica. Per tant, aquesta activitat ens ha portat a identificar-nos amb en Pau, però a la vegada amb nosaltres mateixos.
Quan jo era petita també tenia la necessitat de que la meva mestra em digués que feia bé les coses, o pot ser que em donés una abraçada en els moments en que més ho necessitava. Per tant, penso que és important que nosaltres com a mestres fem sentir als alumnes com a nosaltres ens agradaria sentir-nos en aquell moment. És molt important tenir una relació d'afecte amb els alumnes perquè després tot el procés que comporta ensenyar, i si pot ser amb humor, sigui molt més fàcil, dinàmic i correcte.
Per últim, també ens han plantejat tres preguntes a debatre que realment han estat interessants.
En l’última part de la classe ha sortit el tema de la serendipia que és la facultat de fer descobriments per casualitat. Penso que aquest fet es dóna cada vegada que portem molta estona buscant una cosa i de sobte trobem una altre cosa que havíem buscat dies abans i havíem donat per perdura. És un fenomen interessant a tractar, però penso que és a la vegada una mica difícil perquè com ja he dit apareix per casualitat i sense avisar.
María
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada