Un preescolar alternatiu

Avui a la classe hem vist un vídeo que ens mostrava que hi havia escoles alternatives a les ordinàries, concretament escoles d'educació lliure.
En el vídeo explicaven dos casos: La Caseta i el Tatanet. Aquest tipus d'escoles formen part d'un projecte que es va començar l'any 2000 i que es regeix per treballar per espais amb els nens. Però hi ha una diferència important entre elles; i és que mentrestant la Caseta ha estat formada per professors, el Tatanet ha estat formada per pares principalment i la seva organització sorgeix d'ells mateixos.
En aquesta última són els pares i les famílies els que s'encarreguen de tot el funcionament de l'escola: organització, contingut, subvencions, monitoratge... és a dir, aquesta escola és el fruit del seu esforç. A més, també compten amb la col·laboració d'una mestra que els ajuda a portar la situació i a tractar aspectes, pot ser, més específics. En aquest cas, el mestre té paper de mediador i té la mateixa involucració que els pares. I a més, es creen els continguts que treballen els nens a partir del que ells volen buscar i experimentar.
La manera d'organització és rotativa, ja que cada família està un dia sencer ( des de les 10 fins les 15 hores) amb els nens, sent ells mateixos els que porten menjar i esmorzar.
En canvi, la Caseta al ser formada per professors és una mica diferent a l'hora de la participació de les famílies, però la intenció és la mateixa en les dues escoles: educar als nens de la millor manera possible.
En aquest cas, els continguts ja estan marcats, però aquesta escola també es basa molt en l'experimentació i l'observació que porten a terme els petits.

Una vegada hem acabat el vídeo, l'Anna ha dividit la classe en dos grups i a una part de la classe ens ha dit que busquéssim les similituds i les diferències que trobàvem entre les escoles que sortien als vídeos i les escoles a les que estem anant, en el meu cas, anteriorment Can Fabra i actualment Eulàlia Bota i l'altre grup havia de fer el PMI (Positiu, Menys (negatiu), Interessant.

Hem trobat més diferències que similituds, perquè realment són dos maneres d'educar molt diferents. Algunes d'aquestes diferències era l'espai del que disposaven els nens (en les escoles d'educació lliure disposen de molt espai a l'aire lliure, mentrestant que, a l'escola ordinària no tant), hi ha una atenció més individualitzada per cada nena a les escoles d'educació lliure, no hi ha un gran nombre d'educadors, sinó que aquests fan de mediadors a les escoles d'educació lliure. I una de les diferències era que la mestra dedica molt temps a la resolució de conflictes.
A partir d'aquí s'ha generat un debat entre els dos grups, perquè uns deien que segons l'etapa evolutiva on es trobi el nen és més complicat fer comprendre el nen depèn quines coses, i en el cas de l'educació infantil és poc profitós estar molta estona incidint en el tema perquè no ho comprendran del tot bé el que se'ls hi està dient. Però a l'altre grup es deia que era bo estar més estona incidint en el tema perquè d'aquesta manera des de petits s’inculcava la importància dels valors i del cas que han de fer al que se'ls hi diu.
Jo personalment, penso que és important inculcar des de petits els valors i se li ha dedicar temps sempre que es pugui, perquè sinó arribarà un moment en què els nens no tinguin respecte per res que se'ls hi digui i no faran cas. De tota manera, estic més d'acord amb l'intervenció que ha fet la Miriam, i és que no és tant important el temps que hi dediquem, sinó la manera de com ho fem i diem les coses.

I l'altre grup, tal i com he dits abans, han trobat coses positives, negatives i interessants. Algunes de les coses positives era l'ambient, l'entorn natural, l'atenció més personalitzada, la implicació dels pares, la creativitat i llibertat, etc. De coses negatives han trobat que pot ser la mirada dels pares, al no ser educadors, podrien tenir alguna mena de favoritisme cap al seu nen o la seva nena; podria excloure famílies i també cultures diferents. I per últim, allò que han trobat interessant és que el currículum sorgeix a partir del que interessa als nens i volen descobrir.

S'han creat uns quants debats que han estat molt interessants, perquè crec que ens posicionem com a futurs mestres i veiem els tipus de vista diferents que tots tenim. Jo personalment sóc partidària d'aquest tipus d'educació, però tampoc voldria gaire implicar-me massa en la vida "escolar" del meu fill, perquè penso que l'àmbit familiar i l'àmbit escolar han d'estar una mica separats, encara que s'hagi de fomentar la relació família-escola. De tota manera, una cosa és fomentar aquesta relació i una altra és implicar-se massa i, pot ser, passar-se de la ratlla.

María