Avui farem la intervenció al blog nosaltres, la Gemma i la Maria.
Aquest matí hem fet la presentació del llibre de “La niña del lápiz marrón” i la veritat és que estem molt contentes amb el resultat obtingut.
La literatura infantil a l’escola és el tema principa de llibre i és el que hem tractat. Primer, hem contextualitzat una mica el llibre, perquè la classe sapigues de què tractava i poder emprendre la dinàmica que seguiríem.
Així hem demanat si es podien posar en rotllana assegudes al terra per explicar el conte i d’aquesta manera recrear la situació d’una aula de P-5. (com explica el llibre de Vivian Gussin Paley on després de cada lectura d’un conte de Leo Lionni es fa una reflexió i un pòster).
Aquest matí hem fet la presentació del llibre de “La niña del lápiz marrón” i la veritat és que estem molt contentes amb el resultat obtingut.
La literatura infantil a l’escola és el tema principa de llibre i és el que hem tractat. Primer, hem contextualitzat una mica el llibre, perquè la classe sapigues de què tractava i poder emprendre la dinàmica que seguiríem.
Així hem demanat si es podien posar en rotllana assegudes al terra per explicar el conte i d’aquesta manera recrear la situació d’una aula de P-5. (com explica el llibre de Vivian Gussin Paley on després de cada lectura d’un conte de Leo Lionni es fa una reflexió i un pòster).
Tot seguit, hem començat a omplir un mural que hem portat, on el ratolí Frederick, el protagonista principal del conte, estava al mig. Al voltant d’ell hem enganxat peces de trencaclosques on les companyes (i també nosaltres) hem escrit què ens havia aportat o que ens havia fet sentir el conte i què pensaven de l’actitud d’en Frederick i, a la vegada, dels seus amics. A continuació hem contentat algunes aportacions de les companyes i també dels nens del llibre de “la niña del lápiz marrón”, per poder contrastar-les i mirar quines diferències hi havia.
Nosaltres volíem que cada peça del trencaclosques simbolitzés el pensament i la opinió que teníem cadascuna sobre en Frederick i els seus amics, buscant la unió i el significat de les reflexions. Per tant, cada opinió i cada pensament és respectat i acceptat a l’aula tal i com succeeix al llibre de Paley.
Al principi, des del nostre punt de vista, en Frederick es comportava d’una manera egosita, però a mesura que avança el conte totes ens hem adonat que en Frederick realment és un poeta que ajuda als seus amics pensant i a aquest aspecte se li dóna molta importància, ja que encara que el ratolí no faci el mateix que els seus amics és una altra forma de fer coses també molt vàlida i no gens egoista.
Tota la dinàmica ens servia per introduir el tema de la literatura infantil en les aules. Hem fet una petita recerca sobre quina importància tenia i hem cregut convenient comentar-lo amb el grup-classe. Com hem vist, la literatura infantil ajuda a desenvolupar diferents capacitats (creativa, expressiva...), a conèixer el món, a prendre decisions, a analitzar i solucionar conflictes, etc. Un conte no és només per ser llegit, sinó que tal i com hem dit, es poden fer a partir d’aquest moltes altres activitats com ara representar-lo teatralment, fer una feina escrita, realitzar un mural, comentar-lo i debatre, etc. (es pot consultar al power point).
Per últim hem aprofitat per comentar que quan la Gemma va estar al CEIP Eulàlia Bota va gaudir d’una representació teatral dels “Tres porquets i el llop” a la classe d’anglès i va veure un mural del conte “Neda que Neda” de Leo Lionni que és justament una de les obres que explica la mestra Paley.
Espero que us hagi agradat l'activitat de realitzar el mural amb les fitxes del puzzle.
Una vegada hem acabat l’exposició, encara en rotllana, l’Anna ens ha proposat una activitat que consistia en fer un dibuix entre totes a la pissarra. Només hi havia una condició: no podíem parlar entre nosaltres. Així cadascuna s’anava aixecant i feia una part del dibuix, aquest podia tenir sentir o ser abstracte. El resultat ha estat molt divertit perquè ha sortit un paisatge amb personatges una mica estranys i unes proporcions descompensades. Però després hem fet un altre dibuix en el que sí podíem parlar i comunicar-nos. La segona part de l’activitat consistia en que l’Anna ens expliqués la finalitat dels dibuixos i analitzéssim entre totes què havíem sentit a l’hora de dibuixar i quin sentit tenia fer un dibuix parlant i l’altre sense parlar. Per últim, hem creat una història per cada dibuix, on han sortit unes idees una mica desbaratades.
María.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada